En la seva primera entrevista com a subdelegat del Govern, publicada ahir per Diari de Girona, Carles Jaume, ha dit dues coses sobre la N-II que mereixen una anàlisi. Partint de l'accident de diumenge a la nit, amb cinc morts i quatre ferits, afirma: "Hem de deslligar les dues coses. Una cosa és el desgraciat accident, i els altres que s'han produït en els darrers anys, i un altre tema seria fer front a un dèficit admès públicament d'una infraestructura que és vital per a Girona, però també per a Catalunya i per al conjunt de l'Estat espanyol". Els accidents no es poden deslligar del lamentable estat de la carretera. Com informava aquest diari dimarts, des de 2008, quan es van aturar les obres de desdoblament, 65 persones han perdut la vida en el tram gironí de la N-II. De veritat, algú creu que, si aquesta carretera -una de les més transitades de l'Estat- fos una autovia, haurien mort tantes persones? Per tant, una cosa és, parcialment, conseqüència de l'altra. Per això és reparen carreteres i es construeixen autopistes i autovies, per millorar la seguretat del trànsit. Carles Jaume reconeix, tanmateix, el dèficit d'aquesta infraestructura. Segur que en els darrers dies s'ha informat oportunament i, en el supòsit que no ho conegués a fons, deu haver captat la indignació dels gironins per la paralització de les obres de desdoblament de la N-II des de Tordera fins a la Jonquera. Ara bé, això no és suficient. Fa anys que tothom diu ser-ne conscient, des dels governs del PP als del PSOE i, sobretot, els seus polítics i diputats locals. Carles Jaume afirma que pretén plantejar a la ministra Ana Mato, en persona, el tema de la N-II, com a principal prioritat de la N-II. Segur que els anteriors subdelegats també ho van fer, amb uns resultats prou esquifits. El projecte per desdoblar la N-II neix de l'etapa de Josep Borrell al capdavant del ministeri. Han passat gairebé vint anys amb només vuit quilòmetres d'autovia construïts. Un dels problemes de les actuals administracions, sigui la central o la ?catalana, és que els seus representants en el territori estan més per executar les ordres que vénen de dalt que no pas per ser la veu de les necessitats ?locals.