El president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, en declaracions a Diari de Girona, ho valora com "una eina de limitació absoluta i rotunda de l'autonomia local". El cas és que el Govern ?espa?nyol ha llançat un salvavides als ajuntaments aclaparats per pagar als proveïdors, però aquest rescat no resultarà ni de bon tros de franc. Els consistoris que recorrin als crèdits avalats per l'Estat hauran de presentar a l'Executiu un pla d'ajustament que inclogui "un adequat finançament dels serveis públics prestats mitjançant taxa o preus públics". El que equival a una inevitable pujada d'aquestes taxes. És a dir, de nou, el cost de l'ajust recau sobre les ja carregades esquenes dels contribuents, juntament amb els propis proveïdors, que per si de cas no haguessin resultat ja prou afectats pels retards en els pagaments, es veuran obligats de facto a assumir notables quitances dels deutes a canvi de cobrar com més aviat millor. Un plantejament, en el millor dels casos, com a mínim injust, ja que castiga les víctimes de la mala praxi d'uns gestors públics que, no obstant això, no semblen haver assumit les seves responsabilitats. Però a més, el decret del Govern suposa a la pràctica una esmena al finançament local, al prohibir que els ajuntaments emprenguin noves inversions i que recorrin a nou endeutament per sufragar despesa corrent fins que hagin complert amb totes les seves obligacions financeres amb l'Estat. Es tracta, així, d'evitar una pràctica que s'havia convertit en habitual des de la caiguda dels ingressos després de l'esclat de la bombolla immobiliària i que ha accelerat l'agreujament de l'actual crisi financera dels municipis.
