El Butlletí Oficial de l'Estat va publicar dimarts passat el Reial decret-Llei 5/2012 de mediació en assumptes civils i mercantils. Amb una tècnica jurídica sobre la qualitat de la qual hi hauria molt a dir i analitzar, ens trobem amb una disposició final tercera que no té cap relació amb la mediació i que procedeix a una important modificació de la Llei 34/2006 de 30 d'octubre, sobre l'accés a les professions d'advocat i procurador. L'esmentada llei va fixar un termini de cinc anys per a la seva entrada en vigor, és a dir l'1 de novembre de 2011, i va ser desenvolupada poc abans de complir-se aquest termini pel Reial decret 775/2011 de 3 de juny. Les normes esmentades regulen l'obligació de realitzar un curs teoricopràctic i una posterior prova d'avaluació per poder accedir a la professió d'advocat o procurador.

La regulació ja va suscitar polèmiques l'any 2006, però el termini fixat per a la seva entrada en vigor va diluir la conflictivitat en l'àmbit acadèmic. Per cert, d'aquesta regulació en veníem parlant molts anys abans, i els puc assegurar que durant la meva etapa de degà de la Facultat de Dret de la UdG vaig dedicar bastantes hores a reunions amb col·legis d'advocats, i les pàgines del Diari de Girona i altres mitjans de comunicació en donen prova.

Tot semblava relativament tranquil, i les Universitats ja estàvem posant en marxa, en col·laboració amb les escoles de pràctiques jurídiques dels col·legis d'advocats, els curs d'accés a la professió per donar resposta a l'obligació fixada per la Llei i per atendre l'important nombre de llicenciats en dret que desitgin accedir a aquestes professions. Doncs bé, la conflictivitat ha tornat a la llum pública gairebé cinc anys després, i bona prova en són les manifestacions d'alguns col·lectius estudiantils i les proposicions no de llei presentades per alguns grups parlamentaris demanant la no aplicació de la Llei i el seu reglament als llicenciats en Dret, amb independència de la data de finalització dels seus estudis, de tal manera que l'obligatorietat del curs de postgrau i de la prova d'avaluació només sigui d'aplicació als graduats en Dret, és a dir, als que ja cursen els seus estudis d'acord amb la nova tipologia dissenyada en desenvolupament de les instruccions de l'anomenat Pla Bolonya. En aquest plantejament d'ampliació de la norma a nous subjectes han coincidit dues propostes presentades pel grup parlamentari popular i el de l'esquerra plural, i en totes dues es demana l'exclusió de tots els llicenciats en dret de l'aplicació de les noves regles.

Davant d'aquesta tessitura, el Govern ha optat per una resposta intermèdia que em temo que no acontentarà ni els partidaris de l'aplicació estricta de la Llei 34/2006, ni els estudiants que van adequar la finalització dels seus estudis a la data prevista d'entrada en vigor de la norma per no haver de realitzar el curs i l'examen d'accés, ni de bon tros (en dono fe després de les nombroses converses i debats amb els meus alumnes) als qui es troben en fase pròxima a l'obtenció del títol de llicenciat i que creuen que se'ls tracta pitjor que aquells que tenen la mateixa titulació però que la van obtenir en una data anterior.

La resposta intermèdia a la qual m'acabo de referir consisteix a modificar la llei, de tal manera que aquells estudiants que estiguessin matriculats per cursar estudis de la llicenciatura de dret abans de la seva publicació (31 d'octubre de 2006) quedessin exempts del curs de postgrau i de l'examen, sempre que procedeixin a col·legiar-se en els dos anys següents a l'obtenció del títol, o més exactament als qui estiguessin en condicions de sol·licitar la seva expedició. Arguments?: que així se satisfan les "legítimes expectatives" dels estudiants matriculats abans de l'entrada en vigor de la norma. Observi's, dit sigui incidentalment, que aquesta argumentació podria ser vàlida per a qualsevol "expectativa de dret" que un ciutadà pugui tenir respecte a una norma legal que és modificada i que l'afecta directament.

D'altra banda, tampoc s'exigirà el curs i la superació de l'examen als qui haguessin sol·licitat l'homologació del títol estranger abans del 31 d'octubre de 2006, sempre que compleixin, com en el supòsit anterior, amb l'obligació de col·legiar-se en els dos anys següents a partir de l'obtenció de l'homologació.

Però la regulació més polèmica, i que necessita a més desenvolupament reglamentari, és la que afecta els futurs llicenciats en dret, és a dir tots els nostres alumnes que encara estan cursant la llicenciatura (la reforma de 2012 no ha modificat l'aplicació de la normativa aprovada el 2006 i desenvolupada el 2011 per als futurs graduats en Dret). La norma no acull totalment les proposicions parlamentàries, però exclou parcialment de les obligacions fixades a la llei; és a dir, els futurs llicenciats no hauran de cursar l'anomenada "formació teòrica" (ja sigui per les Universitats o per les escoles de pràctiques jurídiques, o per acord entre totes dues) i es presumeix, vull pensar, que ja han adquirit aquests coneixements en els estudis de llicenciatura (no era la mateixa situació el 2006? Per què no es va adoptar aquesta mesura en aquell moment?), però sí la "formació pràctica" en despatxos d'advocats prevista a la Llei 34/2006, un total de 30 crèdits d'acord amb l'anomenat "model Bolonya", i també l'examen que permeti acreditar la seva capacitació professional. Atès que es tracta d'una regulació "especial", com s'afirma en la pròpia introducció de la norma, el text que va entrar en vigor el passat dia 7 remet a un desenvolupament reglamentari "les especialitats derivades de la participació d'aquestes persones en els processos de formació i d'avaluació d'aptitud professional".

La nova norma ha generat preocupació en els àmbits acadèmics per diferents motius: en el si dels òrgans de govern de les Facultats de Dret, per no saber fins al desenvolupament reglamentari com s'hauran d'articular els cursos de postgrau en raó del col·lectiu al qual es dirigeixin (llicenciats, graduats), i quin serà, per exemple, el títol que es concedirà als estudiants que només cursin la formació pràctica i no la teòrica (el mateix que l'obtingut pels estudiants que rebin formació completa? Així sembla deduir-se de la norma). Des de la perspectiva estudiantil dels qui van iniciar els seus estudis després de l'entrada en vigor de la norma de 2006, insisteixo, es manifesta una sensació d'empipament/preocupació per considerar que els seus coneixements seran els mateixos però que hauran de superar més cursos i proves per accedir a la professió d'advocat, i rebutgen aquesta diferenciació que qualifiquen de discriminació.

Era necessària la reforma de la llei 34/2006, o s'ha fet només per les pressions parlamentàries, al seu torn conseqüència de les pressions de diversos col·lectius estudiantils? Una vegada decidit que es modificaria la llei, no hauria estat més coherent establir una nítida distinció entre tots els llicenciats i tots els graduats, per evitar conflictes com els que poden plantejar-se en l'immediat futur? Hi haurà una tercera modificació de la llei si les pressions estudiantils forcen els grups parlamentaris a presentar noves iniciatives en aquest terreny? Bones preguntes, per a les quals, de moment, no tinc resposta, i em sembla que el Ministeri de Justícia tampoc.