La nit de divendres a dissabte (30-31 de març) es descarregava d'un camió, a la plaça de Sant Feliu, el Tapís de la Creació. Acabava d'arribar del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat. El van pujar fins a les sales capitulars i entre dissabte i diumenge va quedar ja del tot instal·lat en la seva completa esplendor restaurada. Des de dimecres sant que va ser presentat oficialment per les autoritats, el Bisbe i el degà del capítol es pot veure ja, i es pot dir, que en plena Setmana Santa aquesta peça del patrimoni de la Catedral i de la ciutat ha tornat al lloc on ha estat durant prop de mil anys.

Cada vegada que el Tapís, o alguna altra obra d'art del patrimoni de la ciutat, viatja fora es genera, en graus diversos, una certa inquietud i desconfiança. Ara mateix, tothom sabia que estava en bones mans, que hi havia uns recursos generosos de la Fundació La Caixa per a la seva restauració i que el Govern de la Generalitat vetllava pel Tapís i en garantia el retorn. Però sempre queda una ombra que, naturalment, s'ha dissipat del tot.

La inquietud d'aquest darrer viatge no té punt de comparació amb la inquietud i fins a un cert punt alarma que es va generar quan el Tapís de la Creació i altres obres d'art de la ciutat i la diòcesi van viatjar, l'any 1937, per a l'exposició d'art català al Jeu de Paume de París. Les peces es van carregar a Girona el 13 de febrer de 1937, es van exposar a París els mesos de març, abril i maig de 1937, més tard es van exposar al castell de Maisons Laffitte (estiu-1937 fins a la fi de la guerra) i acabarien retornant per tren a Girona després de passar la nit del 15 de setembre de 1939 a l'estació de Portbou. Joaquim M. Puigvert ha relatat els detalls més rellevants d'aquestes circumstàncies i de totes les operacions de salvaguarda del patrimoni artístic a la ciutat de Girona durant la Guerra Civil (al volum Segona República i Guerra Civil a Girona,1931-1939, Girona, Conferències a l'Arxiu Municipal, 2006) .

Clara Estrada i Campmany ha tractat, amb caràcter més general, el marc d'aquestes actuacions i el paper que hi desplegaren Jordi Rubió i Balaguer en matèria de biblioteques, Agustí Duran i Sanpere en matèria d'arxius, i Jeroni Martorell en matèria de monuments i patrimoni (El Servei del PHAC. La tasca d'Agustí Duran i Sanpere durant la República i la guerra (1931-1939), Barcelona, Ploion, 2007 i Contra "Els hombres de la horda". La depuració franquista dels caps del patrimoni artístic i científic de la Generalitat republicana, Barcelona, Ploion, 2008).

El cas de 1937 va ser controvertit i va deixar petjada a la ciutat. Gràcies a l'amabilitat de l'Aurora Martín i els seus col·laboradors he pogut consultar el volum de les actes de la Comissió de Monuments de 1918 a 1938 que per al període 12 de setembre de 1936 a 12 de març de 1938, i com a Comissió de Patrimoni Artístic i Arqueològic, va desenvolupar la seva tasca sota la presidència del delegat de Museus Miquel Santaló i amb la participació dels senyors Pau Planes, Eduard Fiol, Emili Blanch, Joan Subias, Pere Vallmajó, Carles Palol, Joan Turon, Pujol, i Francesc Riuró.

La primera notícia apareix en la sessió del 15 de gener de 1937, quan Santaló dóna compte de la notícia anunciada el dia abans a Barcelona per Josep Gudiol, sobre la necessitat de desplaçar un conjunt d'obres d'art per a l'exposició d'art medieval català a París. S'adverteix del perill que comporta i s'acorda demanar les màximes garanties. El tema reprèn en la sessió extraordinària del dia 16 de gener de 1937, que presideix el conseller de Cultura de la Generalitat Antoni M. Sbert. Santaló i tots els membres de la Comissió exigeixen garanties, que Sbert dóna, de moment, de forma verbal després d'informar dels contactes i de les garanties obtingudes del Govern francès. El moment culminant, que transcrivim és la sessió extraordinària del dia 13 de febrer de 1937.

"Es reuneixen en el local social, a les dotze del migdia, els membres de la Comissió anotats al marge, presidits pel Comissari delegat de museus Sr. M. Santaló.

Aquesta reunió ha estat motivada pel trasllat de les peces del nostre Museu medieval les quals hauran de figurar en l'exposició d'art medieval català que tindrà lloc en el Jeu de Paume de París durant el pròxim mes de març. Alguns dels membres assistents han presenciat l'embalatge i expedició de les peces que es detallen a continuació, les quals són trameses a Olot per mitjà d'un camió i personal de la Junta de Museus de Barcelona. Les peces són Tapís romànic del segle XI; retaule major d'argent repujat (s.XIV); Creu processonal d'argent repujat amb esmalts, s. XIV; Creu processonal d'argent repujat, s. XIV; Còdex Homilies de Beda, miniat, s. XI; id miniat, Martirologi de Poblet, s. XIV; escultura de Carlemany, s. XIV.

L'expedició d'aquestes peces ha tingut lloc moments abans d'efectuar-se la reunió. El Comissari Delegat de Museus després de llegida la comunicació de la Generalitat que amb caràcter de rebut ha sigut entregada en fer-se l'expedició, demana que consti en la present acta, amb l'acord de tots els membres de la Comissió, que en accedir aquesta al trasllat de les peces esmentades ho fa, mantenint les condicions establertes en la reunió extraordinària del dia 16 de gener a la qual va assistir el Conseller de Cultura de la Generalitat Sr. Sbert, signant del document esmentat i en la qual es varen demanar al mateix les garanties necessàries per part de la Generalitat i també del Govern francès, per al retorn íntegre a la nostra ciutat de les peces esmentades. Com sigui que el conseller va donar verbalment les garanties demanades i el document tramès per la Generalitat en el moment del trasllat no esmenta ni tan sols aquestes i no ofereix els detalls necessaris per a tenir la seguretat del retorn íntegre de les peces a la nostra ciutat, cal obtenir de la Generalitat altre rebut en substitució de l'esmentat en el qual es puntualitzi tot el que fa referència a les garanties donades verbalment pel conseller de Cultura" (als folis 150 v i 151 r, del llibre d'actes esmentat). Pere Vallmajó afegiria a la documentació un escrit seu del 25 de febrer, advertint dels riscos del trasllat posterior, i amb un embalatge més fràgil, del baldaquí, que per altra banda tenia els elements de fusta corcats.

Més endavant, a la sessió del dia 17 d'abril de 1937, Miquel Santaló explica el seu viatge a París i la visita a l'exposició del Jeu de Paume tot advertint que torna amb una notícia menys agradable que la seva visita ja que se l'ha informat que "sembla que després de la dita exposició es projecte fer-ne altre a Londres, lo qual pot ésser un perjudici molt gran per les peces". Es proposa adreçar-se al conseller de Cultura reclamant el retorn de les peces a Girona al més aviat possible. A la sessió del 26 de maig del 37 es dóna compte de l'escrit de la Generalitat informant del trasllat dels objectes de l'exposició "a un castell proper a la mateixa ciutat el qual figura en el circuit de l'exposició internacional". La comissió fa constar la seva contrarietat. En la sessió del 27 d'agost del 37 s'acorda novament reclamar el retorn de les peces "per exigir-ho així l'interès de la ciutat". Finalment, en la sessió del 24 de setembre de 1937 s'acorda enviar una delegació a Barcelona per insistir en el retorn de les peces, i en la del 14 de desembre de 1937, Emili Blanch proposa, sense èxit, fer una campanya informativa a la premsa per tal de fer més evident la reclamació del retorn de les peces.

Puigvert esmenta com també anirien a visitar l'exposició (citant el treball de Mn. Jesús Prat) el bisbe Josep Cartañà, mossèn Llambert Font i mossèn Carles Bolós per assegurar-se que, a tenor de la propaganda antirepublicana, no s'estaven malvenent les peces.

Com hem explicat, aquell llarg viatge es va acabar el setembre de 1939. El viatge que ha acabat ara, el març-abril de 2012, ha sigut molt més pacífic, hi ha intervingut 75 anys més tard un altre Govern de la Generalitat i, actualment el Tapís mostra la plenitud dels seus colors i s'ha desprès dels cosits i afegits apedaçats, s'ha destensat i respira millor, i en els seus replecs mostra alguna sorpresa que reservarem per als estudiosos que hi han treballat i que hauria fet molt feliç Pere de Palol.