El professor de la UdG Marc Grijalvo ha presentat un estudi sobre el comportament del turisme del litoral en temps de crisi, que parteix d'un conjunt de dades obtingudes a Roses la temporada del 2009. El que els turistes busquen a Roses no ha variat gaire des dels anys 60: volen sol i platja. Les ofertes de natura queden en segon terme i la cultura la deixen per al final de tot.

No sé si les conclusions extretes es podran extrapolar a Lloret de Mar, on el consistori acaba d'aprovar diverses mesures per dificultar el turisme de borratxera. Ja veurem què hi passaÉ Ara bé; per ser justos cal admetre que el turisme de borratxera ha estat consubstancial a la història i consolidació de la Costa Brava. Ja l'any 61, Núria Clarà escrivia sobre la presència d'"anglesos innumerables que beuen amb la seva aplicació tradicional. Algú sap per què? Jo sempre he pensat que per deixar de ser anglesos durant unes hores". Malcolm Lowry li hauria donat la raó.

Tornant a l'estudi de Marc Grijalvo, aquest constata que en un municipi turístic, quan hi ha crisi, les indústries i les activitats associades al sector es defensen millor que les altres. També apunta que l'existència de segones residències, malgrat l'impacte negatiu en l'entorn, contribueix a fidelitzar els fluxos d'estiuejants estrangers.

El treball de Grijalvo es tanca amb el desig que el sector turístic generi un creixement sostenible i respectuós amb l'entorn, amb la història i amb els habitants del país. Digueu-me imbècil, però jo diria que tot això de l'Eurovegas no es correspon gaire amb aquests paràmetres.