«Entre fills, 12, néts i parelles érem 50 i a l'hostatgeria dels Àngels ens havien reservat tot el menjador de la banda de llevant. I el pare s'havia posat al nostre cap de taula, de cop va fer el nom del pare.

- Oh Déu pare omnipotent, amb vostra divina paraula, beneïu aquesta taula.

De petit, amb el pare, no recordo haver-hi de parlar mai, ell era el senyor que manava i nosaltres obeíem a distància.

A casa, el pare imposava la disciplina pràctica i la mare la disciplina intel·lectural, però tots eren inflexibles, si transgredíem les normes el càstig era la resposta més natural, un cop imposat no es perdonava mai»

(Rafael Nadal)

És probable que siguem considerats un dels més apassionats crítics del que a Girona s'ha batejat com el "nadalisme", forma en què la burgesia gironina modernitza a través dels seus fills i aliats la ciutat dels quatre rius. I poder mantenir les seves propietats i seguir fent negocis. Per aquest motiu ens interessava llegir la novel·la Quan érem feliços, de Rafel Nadal. I tot fent broma podríem dir del bon jan d'en Rafel que avui els germans Nadal poden viure cofois pels èxits, poders i herències d'un futur patrimoni familiar multiplicat per part d'uns pares fidels i orgullosos de les seves arrels, conservadors i capitalistes. Rafel Nadal és un dels més inquiets i simpàtic dels germans Nadal, periodista vocacional i alhora home dins la premsa i comunicació del PSC, junt amb el seu amic periodista Jordi Mercadé, mena d'assessors, publicistes, secrets dels gabinets de premsa, informació dels socialistes catalans. I com que la dèria de diversos germans Nadal és la literatura, a part de la política que els ha donat poder i prestigi. Adoradors de Josep Pla, neoconservadors i catalaneros com ell, volen ser escriptors en l'òrbita planiana. I quina millor glòria per al Rafael aconseguir el premi Pla de l'any 2011.

Coneixent el tarannà atrevit, murri, oportunista dels Nadal, no esperàvem cap novel·la a l'estil Proust, passat per Benjamin. No esperàvem cap autocrítica, sàtira del clan dels Nadal i Farreras, però tampoc esperàvem una apologia neoconservadora, exaltació d'un pare típic clerical autoritari, militant acèrrim de l'Opus Dei gironí. I un home de negocis de pedra picada, i temible, com ha sigut el germà gran, l'exbatlle de Girona, que també són hereus de part dels gens i astúcies de l'avi Farreras, un dels negociants de les fustes més famós per les seves habilitats mercantils. Aquests orígens psicològics, socials, familiars, burgesos, clericals, són els bàsics dels fills de l'èlit neoconservadora que ha manat a Girona, de la transició a la democràcia?

És una ironia que el sector més intel·lectual i polític i progressista dels germans Nadal, en Quim, exbatlle de Girona, i el Rafa periodista, exdirector d'El Periódico, i en Pep exrector de la UdG, tot i ser grans admiradors i seguidors d'en Josep Pla, del capellà filòleg Modest Prats, i del poeta Narcís Comadira, a l'hora d'escriure estiguin més a prop de J.M. Folch i Torres, el de les Pàgines Viscudes del vell Patufet. Pel seu cofoisme sentimental casolà. Perquè com el seu admirat Pla són en excés narradors d'anècdotes, xafarderies pintoresques, són antiintel·lectuals, crítics, antagònics amb les classes i valors -dominants- que mai qüestionen ni volen canviar. Deu ser com es demostra que l'educació clerical, austeritats catolicocalvinistes, els van marcar per ser, repetim, uns pragmàtics, positivistes, sense idees, esperit, idelogia, ni mística de cap mena, sinó el treball per triomfar i cobrar uns bon sous.

És curiós que tot i l'educació clerical -autoritària- rebuda, cap dels 12 germans i germanes han sortit capellans ni monges, ni missioners revolucionaris, ni artistes. Perquè la crítica que fem als falsos religiosos espiritualistes de l'Opus, és que amb el seu dogmatisme formal de misses i comunions diàries, seguiment del calendari, rituals externs, ignoren l'evangeli, el cristianisme de l'església dels pobres. L'Opus és l'església dels rics, ja que la seva immensa majoria de socis numeraris són clergues, gent de carrera, universitaris i sobretot empresaris i homes de negocis, etc., que recerquen contactes per seguir prosperant. Els germans Nadal i Farreras mai han volgut acceptar -i no han entès- que un petit nucli d'esquerrans gironins, des de baix, molt llegits i compromesos en la vella lluita de classes, com A. Gramsci, els considerem els nous intel·lectuals orgànics de la vella renovada burgesia liberal, democràtica, reformista catalana gironina, com els seus mestres: Pla, Prats, Comadira i Aragó.

El que valoren més és la fidelitat a la llengua, cultura, gastronomia, natura, catalanes. El llibre Quan érem feliços, repetim, avui cofois, tots ben empleats, realitzats, etc. confirma les nostres velles crítiques sobre el neoconservadorisme social, polític, cultural dels renovats petits burgesos, fills de Can Nadal i Farreras.