El potencial dels nens com a públic televisiu, que actualment ja és enorme, està augmentant. La quota de pantalla dels seus canals en obert supera l'obtinguda per emissores especialitzades en continguts aparentment consolidats, com els esports, el cinema, les sèries o els documentals. Els episodis de produccions com Bob Esponja poden arribar a ser seguits a l'Estat per 400.000 criatures de 4 a 12 anys, i probablement la xifra s'incrementaria si també es tinguessin en compte els espectadors més petits, cosa que no es fa en aquests càlculs.
La intensa activitat encara resulta més interessant perquè no és homogènia. L'audiència de Boing la integren fonamentalment nois menors de 10 anys; en canvi, Disney Channel busca sobretot la complicitat de les preadolescents. El Súper 3 i Clan TV, ambdós públics, s'esforcen una mica més per promoure valors com l'educació, el respecte o l'amistat. L'oferta de pagament -Cartoon, Nick, Disney Junior, etc.- continua incrementant la complexitat d'un panorama en què, per sort, hi ha espai per a propostes tan diferents com les incombustibles Les tres bessones o els provocadors Fanboy i Chum Chum.
