Quan faltava un minut per acabar la competició de Primera Divisió, ningú no hauria apostat pel descens del Vila-real, com tampoc ningú hauria aventurat fa menys d'un mes que el Girona FC, que es trobava a set punts de les posicions de salvació, eludiria el descens a falta de dues jornades per acabar la competició. I no només per una qüestió matemàtica, sinó perquè durant dues terceres parts de la lliga l'equip deambulava com una ànima en pena. La temporada havia sigut un rosari de descencerts, esportius i socials, fins que la propietat del club va decidir apostar el destí del Girona FC a Segona A a una carta: la contractació de Javi Salamero, que un any i mig abans havia sortit per la porta del darrere després d'haver estat una de les peces claus en el disseny d'una de les etapes més brillants. Quan Salamero es va fer càrrec de l'equip, el Girona era penúltim, empatat amb el cuer, el Nàstic, i tenia la salvació a set punts. A més, el superaven per tres punts l'Alcoià i per un el Cartagena, equips que ara estan nou punts per sota dels gironins. En un obrir i tancar d'ulls, aquell equip apàtic es va transformar en un conjunt sòlid, i aquells jugadorsque semblaven incapaços de jugar a Segona A van començar a oferir un futbol vistós i de qualitat. El resultat, al marge de l'ajut inesperat del Vila-real, ha sigut la permanència a Segona A. Complert aquest objectiu, que era el principal, ara toca planificar la propera temporada. El club comptarà amb pressupost sensiblement inferior al d'enguany. A més, ha de resoldre la situació d'uns quants jugadors amb contracte en vigor que ja han demostrat que no tenen cabuda a l'equip. Per tant, caldrà fer les coses molt millor que enguany i aprendre dels nombrosos errors que es van cometre tant en l'anterior pretemporada com en el mercat d'hivern a l'hora de confeccionar la plantilla.