05 de juny de 2012
05.06.2012

ANAR A LA DERIVA

05.06.2012 | 02:00
ANAR A LA DERIVA

A la novel·la pòstuma d'Ernest Hemingway, Illes a la deriva, el protagonista recorda els daiquiris dobles glaçats elaborats per un bàrman de l'Havana. No li deixaven regust d'alcohol i tenia la sensació d'esquiar pel pendent d'una glacera lliscant per la neu en pols. Després d'empassar-se el vuitè, el descens es convertia en un viatge a tot drap i sense aturador.
Aquell rei del còctel era Constantí Ribalaigua, un jove de Lloret que va emigrar a Cuba l'any 1914 i va assolir celebritat amb la recepta del daiquiri Floridita, una combinació de rom blanc, una culleradeta de sucre, el suc de mitja llimona, gel picat i cinc gotes de Marraschino.
Precisament, el cap de setmana passat, se l'ha recordat en la celebració de la II Fira dels Americanos, els indians de Lloret de Mar que anaren a "fer les Amèriques" i retornaren rics, encara que Constantí es va quedar allà, on va morir el 2 de desembre de 1952.
Un dels atractius d'aquesta edició ha estat la guingueta a la plaça de la Vila que, anomenada Bar La Floridita, elaborava daiquiris. Aquesta iniciativa se sumava a les XII Jornades Gastronòmiques de l'Arròs, en què hi han participat una trentena de restaurants.
Quina llàstima que als organitzadors no se'ls acudís convidar-hi la cancellera Merkel, personificació de les forces ocultes del mercat que, de tant en tant, apareixen en reunions com la que el diumenge 3 de juny celebrava el selecte club Biderberg a Chantilly, Virgínia (EUA).
Si Merkel arriba a venir a Lloret, just quan algunes atribolades nacions de la Unió Europea són com illes a la deriva a punt de desaparèixer sota la tempesta d'austeritat, hauria vist com els catalans gaudeixen del bon beure i del bon menjar (com els andalusos, sovint criticats).
Qui sap si, després d'engolir uns quants combinats del nèctar caribeny, la mandatària alemanya experimentaria un profund canvi sensorial. I , una vegada desinhibida, abillada amb el vestit típic bavarès (similar al que portava el capità Von Trapp a la pel·lícula Somriures i llàgrimes), seria capaç d'entonar la cançó Edelweisss per apiadar-se dels europeus que reclamen l'emissió d'eurobons i l'aprovació de programes de creixement?
O bé, en una reacció adversa, enfundada en un uniforme militar, engegaria a plens pulmons el càntic Deutschland über alles per seguir enrocada a fer passar per l'adreçador uns països anèmics que han suportat unes reformes tan severes com inútils?
I si resulta que Merkel és abstèmia? Aleshores, més del mateix: anirem a la deriva i sotmesos a la purga d'oli de ricí. Fins que el cos, cansat de tant de laxant, digui prou.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook