Els mitjans de comunicació s'han fet ressò aquestes darreres setmanes d'alguns canvis imminents en la geografia dels equipaments de la ciutat. En primer lloc s'ha recordat, i els gironins ho poden veure quan van a l'Auditori o quan simplement fan servir el pont de Fontajau, com ja fa uns mesos que és a punt el nou Palau de Justícia de Girona, davant per davant del Palau Firal, i ocupant un lloc preferent en l'illa que havia ocupat fins no fa gaire anys l'antiga plaça de braus.
En segon lloc fa molt pocs dies aquest Diari s'ha fet ressò de l'impacte de la nova Biblioteca Pública de Girona, al carrer Emili Grahit, el canvi que comportarà en el servei i la novetat que representa l'edifici en termes arquitectònics en aquesta part de l'Eixample.
I, finalment, si bé tot està més endarrerit, és evident que en els terrenys de Fontajau on hi havia hagut fa uns anys les instal·lacions provisionals de la Facultat de Dret, i on després els antics barracons van acollir fins no fa gaire l'associació de veïns i les entitats de l'entorn, s'ha fet una neteja i explanació i que el solar és a punt per a la construcció del futur Arxiu Històric de Girona.
En tots tres casos hem de remarcar l'oportunitat de nous edificis d'equipaments en terrenys del patrimoni municipal del sòl, que han permès captar inversions de les altres administracions -Estat i Generalitat- i executar unes obres singulars que han de contribuir de forma immediata a una millora substancial dels serveis que s'hi han de prestar.
Pel que fa el Palau de Justícia, és del tot evident que, un cop en funcionament, la majoria dels jutjats en el nou edifici de l'avinguda de Ramon Folch quedava pendent el problema de l'Audiència Provincial, durant molts anys a l'edifici de la casa Pastors, a la plaça de la Catedral. Construir una nova Audiència era una assignatura pendent per tal de completar la nova geografia judicial de la ciutat que, malgrat tot, té ara nous jutjats en edificis privats i en instal·lacions de caràcter provisional.
En el cas de la nova Biblioteca de Girona, ens trobarem que s'acaba la provisionalitat heroica, i eficaç, que en el seu moment va saber definir, a cop de tenacitat, el Sr. Enric Mirambell en l'edifici de l'antic Hospici o Casa de Misericòrdia, i els fons de la Biblioteca tindran la unitat i la funcionalitat que fa temps reclamaven per a uns fons bibliogràfics i d'hemeroteca de primeríssim nivell. La convivència amb la Casa de Cultura ha sigut, durant molts anys, fructífera, però ara havia esdevingut una convivència incòmoda i calia separar els dos equipaments.
Finalment, l'Arxiu en un nou edifici deixaria el peu forçat d'un convent desamortitzat, l'antic convent de Sant Josep, i que amb anterioritat a acollir l'Arxiu havia sigut durant molts anys un catau que feia les funcions de Delegació d'Hisenda.
Els nous edificis són, doncs, noves oportunitats que s'han d'aprofitar. Ja aprofitades en el marc de l'atracció d'inversions externes que han contribuït a enriquir el patrimoni en equipaments de la ciutat, i per aprofitar en la prestació dels mateixos serveis en condicions de modernitat i eficàcia fins ara insuficients.
En darrer terme sorgeixen unes altres oportunitats. L'antiga Audiència, Casa Pastors, amb els seus testimonis arqueològics i monumentals, amb el seu encaix en el perímetre de la Força Vella, quedarà buida. Algú ja ha avançat que podria ser la seu d'una oficina de turisme. Però de quina mena d'oficina parlem? No hi ha oficines a l'estació de la plaça d'Espanya, al carrer Joan Maragall a la seu de la Generalitat i a la Sala Municipal de la Rambla? Quins turistes atendrà l'oficina de l'Audiència? Com hi arribaran? I si ja hi han arribat i tenen al davant la barroca evidència de la gran escala monumental de la Seu, què més poden necessitar? És evident que una funció didàctica i d'acompanyament, que per altra banda també fa el punt de benvinguda, pot ésser necessària. No discutim, doncs, aquesta funció. Discutim que pugui o hagi de ser la funció única. L'edifici és immens, les oportunitats moltes i potser entre tots hauríem de pensar en alguna activitat generadora de valor afegit, bé sigui en el terreny universitari, cultural o hoteler, i si pot ser amb capacitat de generar una ara imprescindible col·laboració publicoprivada amb el sector privat apostant també per inversions productives en aquest camp.
La Casa de Cultura sense la biblioteca podrà respirar. Ja no caldrà tirar endavant un projecte grandiloqüent i, en part, innecessari. Els temps no estan per floritures. Però és evident que la rehabilitació, adaptació i ampliació dels serveis de la Casa de Cultura en els espais alliberats per la biblioteca permeten el disseny d'un nou pla estratègic que, d'altra banda, seria convenient que per tal d'evitar redundàncies amb la Mercè fos acordat i consensuat entre l'Ajuntament i la Diputació.
Quedarà més temps per pensar un destí últim per a l'antic convent de Sant Josep i, aquí, jo m'apunto a les tesis dels que creuen que aquest edifici ha de ser cedit a l'Ajuntament perquè aquest completi la seva xarxa d'equipaments i estructuri de forma definitiva una gran illa administrativa, cultural, social i de serveis en el rovell de l'ou de la ciutat antiga.
Els reptes són grans, les oportunitats immenses. És hora de planificació, d'estalvi i de prudència, però també d'ambició i imaginació. Els metres quadrats que ara s'alliberaran no s'han pas d'ocupar de seguida i amb voracitat d'espai. Hi ha temps per pensar-los amb intel·ligència, de disposar dels projectes i d'anar definint, a poc a poc, un horitzó de futur raonable, creïble i d'efectes dinamitzadors sobre la ciutat.
