24 de juny de 2012
24.06.2012

Cartes

24.06.2012 | 02:00

El mont Taiget
Àngels Ferrer i Mató. girona.
És una muntanya situada a Grècia en la qual els espartans, uns dels habitants del territori grec d'antuvi,  hi estimbaven les persones que no servien i eren inútils. Fa uns dies que vaig somniar que jo i uns quants catalans érem just al cim d'aquest mont i hi estimbàvem uns quants personatges que ens han portat a la ruïna. Amb quin gust empenyia el senyor Dívar, l'Undargarin, en Millet, en Rato... i tota una sèrie de malnascuts que tots coneixem sobradament i que són una veritable plaga d'estafadors, corruptes i lladregots. Això sí, abans de fer l'últim salt els fèiem deixar tot el que havien robat i la crisi despareixia en un tres i no res. Us imagineu si el somni hagués estat realitat? Però ja deia en Calderon que "los sueños sueños son"...

SOS, volem una grua
Eulàlia Romera. girona.
A les comarques de Girona hi ha famílies que han de menester una grua per cuidar un malalt oncològic, aquest aparell permet elevar la persona del llit i, fins i tot, transferir-la a una cadira. No obstant, la grua no és apta per a totes les economies familiars. L'Oncolliga, coneixedora d'aquesta situació des de fa anys disposa d'unes poques que cedeix, gratuïtament, als usuaris que les sol·liciten, tanmateix, no hi ha prou material per satisfer totes les demandes, amb l'afegit que amb l'ús continuat, al llarg del temps, les grues s'espatllen, i en la majoria de les ocasions la reparació és inviable perquè l'aparell, en pocs anys, ha quedat obsolet i no es troben recanvis, en conseqüència es va reduint el nombre de grues en préstec. El més desconcertant és que les grues que requereixen un manteniment més acurat són les més còmo?des d'utilitzar, les elèctriques, per aquest motiu busquem grues hidràuliques (manuals), ja retirades del mercat, que malgrat ser més feixugues de maneig, la seva conservació és més viable.
Des d'aquí fem una crida per a totes aquelles llars que tinguin en un racó oblidat una grua que espera ser altra vegada útil. Necessitem grues hidràuliques en bon estat i que funcionin. Truqueu al 972 224 963. Gràcies!

Carta Oberta a Romà Codina
Joan Martí Utset. lloret de mar.
Voldria donar el meu punt de vista personal al editorial "Per què tornem al doble sentit en el passeig" del darrer número de Lloret Informació, signat per l'Alcalde Romà Codina i Maseras.
Sentir i llegir contínuament que el canvi del passeig és producte d'una sèrie d'estudis i diagnosis, ho trobo manipulador i fals. Per parcial. Tots aquells pilons de papers, estudis que no dubto que siguin assenyats i acurats, es converteixen en poc més que inútils quan hom no en sap fer un bon ús.
En un dels pamflets propagandístics que va editar CiU, fent ús d'un llenguatge i un estil que pensava reservat al MILLOR, el seu partit titllava d'egoistes els que no combregaven amb les seves idees. Penso que aquesta apreciació ja desqualifica el propi escrit, més encara quan utilitzava arguments pressuposats per poder argumentar les seves desqualificacions.
Lloret no tornarà a la mateixa mobilitat i forma de circulació que fa 30 anys, Lloret tornarà el Passeig a la mateixa mobilitat de fa tan sols 1 any i mig escàs, i a mitges. Si vostè em preguntés a mi qué és el que m'agradaria, no dubti que la resposta seria un Passeig sense cotxes, sense cap mena de circulació que no fossin vianants i bicicletes, de tot cor. Però la realitat és tossuda, i les necessitats de comerços, establiments i habitants, ens diu que això, avui, encara no és possible. Calen alternatives al repartiment, a l'aparcament i a la mobilitat, i l'entorn que tenim ara encara no ho permet.
Avui el que tenim és un front marítim que s'ha convertit, al igual que la riera, en zona de càrrega i descàrrega, ple de furgonetes i camions de repartiment. Tota mena de vehicles industrials que donen una imatge francament poc evocadora de vacances, lleure i pau. Les dues vies principals de l'oci de la nostra vila, són molls de descàrrega i funcions industrials durant el dia. La circulació ha esdevingut un caos superior al que ja teníem i es pretenia solucionar, augmentant la necessitat d'agents de la policia on abans el trànsit no ho requeria. L'Avinguda Vila de Tossa ha tornat a ser una carretera si és que mai va arribar a ser un carrer. A contracor.

Taps de suro del segle XIX
rogeli vancells molinas. sant feliu
de guixols.
Segons Fabienne Moreau, historiadora d'unes antigues caves de xampany francès, uns taps de suro del segle XIX varen ser fonamentals per identificar unes ampolles de xampany francès, d'uns 170 anys d'antiguitat, trobades al fons del mar Bàltic, pel naufragi d'un vapor, en les aigües territorials de les Illes Aland, província autònoma que pertany a Finlàndia des de 1919, d'uns 28.000 habitants. Geogràficament Aland està formada per més de 6.000 illes, illots i esculls dels quals 80 estan habitats, la capital és Marichamn, amb 11.000 habitants, té un alt grau d'autonomia, l'idioma és el suec i la moneda, l'euro.
Encara que aquest naufragi no hagi estat mai identificat, el juliol del 2010 es varen recuperar unes 145 ampolles, passant a ser propietat de les Illes Aland perquè feia més de 100 anys del naufragi del vapor que les transportava. Varen subhastar 2 ampolles per 20.000 i 30.000 euros, i van dedicar aquests ingressos a la preservació del fons marí del mar Bàltic. Unes quantes ampolles es guarden al Museu de Merichamn, 8 més han sigut subhastades a primers d'aquest mes de juny per un valor total de 96.500 euros i les altres seran subhastades en un pròxim futur, estimant un preu de sortida de 10.000 euros c/u, però esperen que aquesta estimació es polvoritzarà a causa de l'escassetat i el simbolisme d'aquestes ampolles de xampany.
Les ampolles lliures de qualsevol etiqueta pel temps transcorregut es varen poder identificar pel "tap de suro", sobretot per la superfície interna en contacte amb el xampany, per estar marcada amb foc. La primera ampolla es va destapar espontàniament i així fins a quatre, amb gran expectació.
A criteri de Fabienne Moreau, es tracta d'unes ampolles embotellades l'any 1825, recuperades a 48 metres de profunditat a 5 bars de pressió atmosfèrica, que és propera a la d'una ampolla de xampany, i una temperatura entre 4 i 6 graus va fer possible la seva conservació, especialment perquè el mar Bàltic és el menys salat del món.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook