Cartes

de Girona

Joaquim Casadevall i Costa. girona.

Com a veí del carrer Eiximenis, vull donar les gràcies a l'Ajuntament, ja que jo sóc un dels que van demanar a l'Ajuntament expressament perquè s'arreglés el carrer. Ja ho vaig demanar a l'antic Ajuntament, presidit per la Sra. Pagans, en aquest carrer diàriament es formaven uns embussos a causa de les obres tan mal fetes com s'havien fet.

I el motiu d'escriure aquesta carta és que vaig veure un escrit del Partit Socialista de Girona en el Diari de Girona criticant les obres tan necessàries que s'estan produint.

Agraïments

M. ROSA RUBIO SAU. girona.

Després d'unes setmanes d'anar as?sumint la meva jubilació, he tro?bat el moment de fer unes ratlles d'agraïments. Senzilles. I és que sembla mentida que una jubilada, com jo, no tingui temps per a res. Qui m'ho hauria dit!

M'ha fet molta il·lusió anar llegint les cartes, que aquest diari ha rebut, adreçades a mi i reconeixent la meva tasca al llarg d'aquests 49 anys de servei als "meus mestres". Tasca que, d'altra banda, he fet sempre amb il·lusió, ganes de servir i perquè em sortia del cor. Així ho he après des dels meus inicis a Ensenyament i així ho he volgut transmetre a tothom qui ho ha volgut sentir. Els mestres i professors són persones que han de ser escoltades amb estimació perquè són els educadors dels nostres fills, constructors del nostre futur. I els hauríem de dedicar tot el temps necessari per a la seva tasca, d'altra banda, gens fàcil. Mereixen tot el respecte del món! Gràcies per compartir un tros de la meva vida, 49 anys, que no són pocs!

A totes les persones que han escrit unes ratlles al diari sobre mi, els ho agraeixo. Només he fet la meva feina, de la millor manera que he sabut. Vull també agrair el reportatge que em va fer aquest diari i que va publicar el 27 de maig. I no només al Sr. Director Jordi Xargayó, per haver-ho fet possible, sinó també a la Sra. Pili Turon i als fotògrafs Sr. Marc Martí i Aniol Res?closa, per una feina tan ben feta.

I és que les coses, les que siguin, quan es fan amb el cor É ¡!

Moltes gràcies!

Els culpables

som nosaltres

M. ÀNGELS ALSINA I BOSCH. BESCANÓ.

Si algú ens clava una bufetada, la culpa pot ser seva, però si ens en clava dues, simplement és perquè ens hi posem bé. Tenint en compte que als Països Catalans ens han omplert de bufetades, no hi ha cap dubte que els responsables som nosaltres. Culpables d'accep?tar la primera retallada de l'Estatut, culpables de permetre que els nostres polítics no plantin cara d'una vegada i permetin, pactant amb el PP, que ens tractin com una colònia, l'última, perquè les altres ja les han perdut totes.

La culpa és nostra, com fa uns dies quan, en entrar a classe, vaig sentir un grup d'alumnes repassant la Renaixença... en castellà!

Culpables perquè l'actual Llei d'Educació de Catalunya no blinda el català com a única llengua vehicular a l'ensenyament, només estableix de forma ambigua que "El català és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular ...", cosa que no exclou a l'espa?nyol la condició també de ser-ne. Culpables per acatar les sentències judicials perquè no ens podem emparar en cap llei ferma del Parlament de Catalunya. Rebre tantes bufetades és esgotador. Ja n'hi ha prou de posar l'altra galta, per defensar Catalunya només hi som els catalans.

Joan Fuster també vivia amb amargor totes les claudicacions de la dècada de 1980. Lluitava contra la ignorància, es declarava fart de rebre bufetades i d'haver de demanar perdó per existir. Joan Solà també, poc abans de morir, va demanar dignitat pel català. Fuster va escriure: "Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres"... No esteu esgotats també de rebre tant? Quant més aguantarem?

Residència

Puig d'en Roca

FAMÍLIA farrerons-mestre. girona.

La família Farrerons-Mestre vol fer públic el seu profund agraïment a la Residència per a Gent Gran Puig d'en Roca pel tracte i serveis que ha donat en tot moment i fins al final a la nostre mare, Joana.

En aquest sentit volem destacar la gran qualitat humana de tots els seus professionals (assistents socials, psicòlegs, metges i metgesses, infermeres, auxiliars, etc), personal especialitzat i administratiu que han sabut tractar la nostre mare amb exquisida delicadesa i afecte.

Els fills i tota la família de la Joana som molt conscients que la nostra mare ha estat en les millors mans possibles i hem pogut constatar els grans esforços i la bona feina que fa, dia rere dia, aquesta gran institució gironina que, en temps de doloroses retallades, lluita perquè la nostra gent gran gaudeixi del millor servei públic possible.

Tanmateix volem agrair l'eficàcia i implicació personal dels serveis mèdics i assistència social del CAP Montilivi, on la nostre mare sempre va ser molt ben atesa.

De tot cor els felicitem a tots per la seva gran professionalitat. En nom de la nostra estimada mare els donem les gràcies.

Resposta a

"Posar veu al gos"

David Corrius Moratal. girona.

Bon dia, senyor Soler: He llegit curosament el seu escrit "Posar veu al gos" i he quedat completament esglaiat. No entenc com pot escriure el primer que li passa pel cap sense comptar fins a 25. Els gossos i les persones sempre han conviscut sense problemes. O és que fa 50 anys la gent no tenia gos? Resulta que els gossos han aparegut ara de sobte i ens molesten a tots. I demà ens molestaran els coloms de plaça Catalunya? Ves, els haurem de posar en gàbies, com els canaris. Em sembla que hi hauríem de reflexionar, perquè ens irritem per ximpleries, i ens mostrem passius davant les injustícies que ens afecten de veritat. Però en una cosa, senyor Soler, té raó: Qui no té feina, el gat pentina. Gràcies per la seva atenció.

Tossuderia

Enric mestres Girbal. Tossa de mar.

Els polítics gironins, siguin del color que siguin, segueixen amb la seva tossuderia de fer passar el camell per l'ull de l'agulla. Ho vàrem veure amb la malaurada decisió de fer el túnel i l'estació del TAV al mig de la ciutat, ho veiem ara amb l'entestament a enderrocar el viaducte i amb els desitjos, contra tota lògica, que el tren convencional i les mercaderies circulin per un nou túnel encara a construir i que deixaria la ciutat empantanegada durant uns altres deu anys.

Algunes veus han apuntat tímidament que les noves vies passin per Salt (cosa que ja havien d'haver fet amb tota la infraestructura ferroviària) però sembla que entre uns i altres seguiran "putejant" els soferts ciutadans d'aquesta formosa ciutat. No obstant això, i ja que ara no hi ha diners per a les grans obres públiques, per què no es pot conservar el viaducte i l'actual estació, independenment de la bogeria de l'alta velocitat?

Sembla que l'excusa dels ?polítics és que "l'espai alliberat" donarà una nova perspectiva a la ciutat; potser seria millor i més ?honest dir que totes aquestes anades i vingudes de projectes proporcionen unes grans comissions als intermediaris. Què s'hi farà, a l'espai alliberat? un carril bici? jardins? parcs? parcel·les edificables? Per què l'ajuntament de Girona no demana als ciutadans la seva opinió?