Cada catifa que s´aixeca és un esglai. Fa poc vam conèixer que la màxima autoritat judicial de l´Estat –el càrrec públic que hauria de ser més escrupulós– es costejava llargs caps de setmana amb diners públics. També hem conegut que el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha fet 50 viatges en els últims dos anys. Segons Ribó, criticar o discrepar d´aquesta febre viatgera és una campanya de Madrid contra Catalunya. Fantàstic. Ribó cobra 117.446 euros anuals i té un adjunt, per susbtituir-lo quan ell està fora de viatge, que percep 100.662 euros anuals. Calen aquests sous públics en un país arruïnat? L´última catifa aixecada és la d´un organisme que passa desapercebut: el Tribunal de Cuentas. Com que els consellers no tenen ni edat de jubilació, ni limitació de temps per ocupar el càrrec, resulta que entre els seus membres n´hi ha quatre de 85, 81, 78 i 75 anys. Un d´ells porta 30 anys en el càrrec. Cobren 112.000 euros anuals, més antiguitat, i disposen de cotxe oficial, dues secretàries i 6.000 euros anuals de despeses protocol·làries per conseller. La llista d´abusos és interminable (a Madrid i a Catalunya) Abans de la crisi, se silenciaven. Ara els coneixem, però és mantenen. I totes les catifes que queden per aixecar!