De mica en mica, Jaume Capdevila s'ha anat convertint en un especialista a preservar l'ADN històric del nostre humor gràfic. Per ?postres, l'home escriu bé, és un pencaire i un divulgador entusiasta.
Aquest estiu coincideixen a Barcelona dues exposicions impulsades pel seu neguit. En la primera, Muntañola, la cara amable de l'humor, a la Biblioteca de Catalunya, s'hi pot assaborir l'obra d'aquest creador. Els interessats hi podran descobrir la capacitat polièdrica d'un senyor que, poc satisfet de fer acudits i caricatures, va escriure novel·les i comèdies teatrals, cròniques de viatge i guions radiofònics. Carregat de ganes de viure, Joaquim Muntañola feia tots els papers de l'auca: tan aviat exercia d'entrevistador com de tertulià.
La segona cita amb els dibuixos té lloc a la Casa de l'Ardiaca. La mostra Cu-cut! Sàtira política en temps trasbalsats (1902-1912) està dedicada al famós setmanari de gresca i ninots.
El catàleg de l'exposició, deixeu-m'ho dir, és formidable. Els ulls et llisquen per un cascadeig de fotos, portades, acudits i vinyetes, mentre devores dades sobre l'editor, els redactors, els dibuixants i el seu context històric. Josep M. Cadena hi presenta un article al·lucinant, embriagador, on s'explora el marxandatge de la revista: un univers increïble de ninots mecànics i tabaqueres, anissos i capgrossos, fanals i samfaines, presidits pel pagès amb barretina creat per Gaietà Cornet. Són un bon exemple de l'enginy i la modernitat aplicats a la promoció de la nostra cultura popular. No és rar que Dalí reverenciés el Cu-Cut! i l'inclogués en alguna obra seva.
