o has tingut mai, benvolgut lector, la sensació que en el teu interior hi ha una veu que t'interpel·la a no deixar passar una oportunitat única que la vida t'ofereix? A nosaltres ens ha passat diverses vegades, com ara quan fa dos anys, després de llegir un bell article del lingüista Santi Vallés sobre Josep Lluís Bausset, amb motiu del seu centenari, vam tenir la consciència clara que havíem de desplaçar-nos a l'Alcúdia (Ribera Alta) per a entrevistar-lo.

Josep Lluís Bausset morí el passat 3 de juny, a l'edat de 101 anys. Al llarg de la seva vida va conrear moltes facetes: activista cultural, bibliòfil, botànic, farmacèutic, professor, polític, químic... Tota la seva tasca -incessant, fecunda, gegantina- es desplegà a partir dels principis del civisme, la democràcia i l'amor a la pàtria. Havia participat en la signatura de les Normes de Castelló de l'any 1932. Hom el considerava l'últim supervivent de la generació d'intel·lectuals valencians que impulsaren el moviment conegut com a Segona Renaixença.

L'entrevista, que sortí publicada en el Dominical d'aquest diari, fou l'última que se li féu per a un mitjà escrit. En volem transcriure algunes respostes: quan li preguntàrem pel que li havia ensenyat la vida, ens respongué: "La vida m'ha ensenyat de ser pacient. Si vols aconseguit èxits, encara que siguen parcials, has de ser pacient. M'he esforçat a ser-ho amb tot: amb els altres, amb la faena, amb la llengua, amb la terra.."

Sobre Joan Fuster, de qui havia estat un dels seus mestres, ens digué: "Fuster és la màxima autoritat en el retrobament del poble valencià. (...) Va transmetre a la societat una idea noble i suprema de país que quedarà per sempre".

I, referent a la relació del País Valencià amb la resta dels territoris de parla catalana: "Hauria de ser de coincidència total en qüestions culturals, econòmiques, polítiques, socials... Els Països Catalans haurien de formar un estat confederal com els Estats Units".

Va lluitar sempre per la llengua, la cultura i les llibertats nacionals del seu poble. Tot i la seva discreció, era un far, un model, una d'aquelles persones que et fan dir: no podem dimitir, no podem plegar, no ens podem resignar.

El seu fill, el Pare Josep Miquel, monjo de Montserrat, el definia així: "Un home senzill, exemple d'honestedat, de bondat, de patriotisme i de virtuts cíviques". Gràcies per la seva vida i per les moltes llavors que ha sembrat, Sr. Bausset!