01 de agost de 2012
01.08.2012

fer panxa és de pobres

01.08.2012 | 02:00
fer panxa és de pobres

va dir Alonso Quijano: "dinar poc i sopar menys, que la salut de tot el cos es forja a l'oficina de l'estómac". Quijano era un savi, encara que Sancho, el seu company de viatge, veiés molins on hi havia gegants i enganyés amb això la posteritat. També és un savi Valentí Fuster, que s'ha posat al capdavant de l'Observatori de la Nutrició i l'Obesitat. Després de tants anys, té molt clara la relació entre l'excés de pes i la fallada cardíaca. I l'obesitat, segons Fuster i segons un ampli consens científic, és un problema d'educació. Per tant, és en la infància on ha de ser atacat. Per això va publicar fa un parell d'anys el llibre Monstres supersans, en el qual els personatges de Barri Sèsam ensenyen hàbits saludables i el Monstre de les Galetes s'ha passat a la fruita.
Amb el 45% de nens entre 6 i 9 anys amb excés de pes, Espanya té un problema, i si no s'hi posa remei, la taxa d'obesitat creixerà set punts els propers vuit anys. El bàsic, segons Fuster, és educar els nens entre 3 i 6 anys, quan s'aprenen un munt de coses per a tota la vida. Entre aquestes, a menjar bé i a fer exercici regularment perquè, segons un estudi de la britànica The Lancet, la inactivitat física causa més morts al món que el tabaquisme.?
Però estem en recessió, la majoria de les famílies cada vegada tenen menys diners, i les dietes saludables són més cares. Matar la gana amb fruita i la verdura fresques i peix a la planxa costa més diners que omplir-se d'hidrats de carboni i greixos saturats, sobretot els d'aquelles menges preparades que ens estalvien la molèstia de cuinar.
Un estudi de la universitat Johns Hopkins de Baltimore, a Maryland (Estats Units), ha demostrat que l'obesitat és una epidèmia que afecta més els pobres, perquè consumeixen més menjar escombraries. En canvi, als països subdesenvolupats afecta més els rics, que són els que, simplement, mengen.
No és res que no sapiguem: no fa tantes dècades, la caricatura del ric era panxuda, i la del pobre, esquelètica. I els bisbes eren rodons. Avui el milionari és atlètic, fibrós i musculat, i aviat el nimileurista serà dibuixat com un obès amb xandall. Ja fa temps que vam sortir del subdesenvolupament, però cada vegada estem més desequilibrats.
Si tot falla, ens queda el greix beix: s'ha descobert que aquest teixit crema calories en abundància i la seva presència es pot activar amb determinada hormona. Els estudis encara necessiten temps per produir una teràpia, però qui sap si en el futur constituirà el gran remei.
I qui sap si entrarà per la sanitat pública o estarà només a l'abast dels que ?puguin pagar-lo.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook