ALloret se'ls han posat els pèls de punta per culpa d'un programa de tele ximple, que poca gent deurà recordar d'aquí a un parell de setmanes. Tampoc crec que els seus vuit concursants, aquests nois i noies que mandrejaven i es torraven a l'anomenada Finca Fiesta, hagin obtingut allò que se'ls prometia: passar el millor estiu de les seves vides, a canvi de fer el préssec a la tele.
Fa uns quants anys enrere, a Palma van viure un cas semblant. Els turistes alemanys que s'emborratxaven, sobretot al local Balneario 6, van servir de pretext narratiu d'un film brètol, aquí retitulat Dos guiris muy guiris. Em penso que la pel·lícula no va tenir cap efecte entre els turistes potencials de l'illa.
Combatre la imatge de turisme de borratxera de certs indrets de la Costa Brava entre els europeus no és fàcil. Sobretot quan el mam, des de fa tantes i tantes dècades, ha estat un dels esquers amb què se'ls amanien les vacances.
No sabria dir-vos, per exemple, si les borratxeres d'aquests concursants lloretencs han tingut la intensitat, l'abrandament o l'espectacularitat de les que devien agafar Ava Gardner, Robert Ruark o Truman Capote. Tres tipus, interessants i mitificats, que també es van establir a casa nostra per pendre el sol, xalar-la i foradar-se una miqueta el fetge.
D'acord: entre ressaca i ressaca Ava feia una pel·lícula, Robert un articlet i Truman revolucionava el gènere novel·lístic. És per això que els hem dedicat estàtues, plaques commemoratives o rutes guiades. Iniciatives que avui exhibim, amb orgull, als turistes tips de tele i assedegats de cultura, art i glamur.
