la jerarquia eclesiàstica s'ha absentat curiosament i nítidament de la crisi. Al marge dels pronunciaments esporàdics de bisbes individuals, la repercussió dels quals es dispara per la seva escassetat, la conferència episcopal ha renunciat fins i tot a les seves reivindicacions medievals, per tal de no ser importunada sobre la qualificació evangèlica dels financers i altres beneficiaris del desastre en curs. Davant l'emmudiment religiós, rebroten figures d'inspiració crística i tradició materialista com l'alcalde de Marinaleda. L'aprofundiment del desastre econòmic pot convertir Espanya en terreny adobat per a les teologies de l'alliberament, però la versió ortodoxa del catolicisme no reclama ni tan sols la seva quota d'influència en un país amb sis milions d'aturats.

La paràlisi eclesial espanyola s'explica mitjançant la lectura d'un llibre italià, Sua Santità: Le carte segrete di Benedetto XVI. La denominació popular de Vatileaks sem?bla oportunista fins que es repassa, amb la guia del periodista Gianluigi Nuzzi, el grapat de documents suposadament sostrets pel majordom del Papa, un primer símptoma de falta d'habilitat en una institució que es considera molt més que un Estat. Sense necessitat de forçar unes dades inexpugnables que retraten Tarcisio Bertone-secretari d'Estat- i Greorg Gänswein-l'atractiu secretari papal-, el lector conclou que el Vaticà es troba lligat de mans davant la crisi. Dit d'una altra manera, ha participat activament en els tràmits que han conduït al col·lapse econòmic. Aquesta implicació permet a mon?senyor Carlo Maria Viganò, secretari general vaticà i avui nunci als Estats U?nits, dirigir-se a Benet XVI ressaltant "tantes situacions de corrupció i de prevaricació radicades des de fa temps en la gestió de les diverses direccions" vaticanes.

Els esglaons més pròxims al Papa reconeixen per escrit la corrupció a la ciutat estat. Sarkozy s'atrevia a predicar la "refundació del capitalisme" en la confiança que l'Elisi seria el primer a torpedinar-la. En canvi, el Vaticà no pot permetre's ni una insinuació que delatés el seu apartament de l'actual configuració econòmica del planeta, basada en la desigualtat creixent entre els seus habitants. L'Església es troba tan compromesa amb les finances mundials com un banquer a l'espera de les primes de cap d'any. El suport a tesis dissidents dispararia la prima de risc vaticana. Per exemple, el disgust que provoquen els 4.500 casos de pederàstia a càrrec de capellans nord-americans es complementa amb el pagament de més de dos mil milions d'euros en indemnitzacions. Aquesta sagnia ha portat a la fallida a set diòcesis del país americà. Res fa callar les consciències rebels com un bon deute.

Nuzzi ha escrit un llibre magnètic -cinc edicions en dos mesos-, però qualsevol lector del mig centenar de pàgines d'apèndix documental no s'apartarà significativament de les conclusions de l'autor. Les tribulacions terrenals del Vaticà superen la seva labor espiritual. El pànic deslligat per l'ordre de Brussel·les a Itàlia perquè els edificis eclesials no destinats al culte paguin religiosament els seus impostos, recorda la polèmica generada a Espanya quan el PSOE va reclamar idèntic tracte. Davant la debilitat de Ratzinger, sobtadament apareixen sospitosos intermediaris, que presumeixen de poders per estovar els terminis exigits pel comissari Almunia.

La coherència financera despresa de Les cartes secretes de Benet XVI es compatibilitza amb l'eclecticisme ideològic. Quan ETA sol·licita una reunió per sondejar el suport del Vaticà al seu abandonament del terrorisme, Bertone cita simultàniament al llavors vicepresident Rubalcaba-"ETA no ha de declarar una treva, sinó dissoldre's"- i a Jaime Mayor Oreja. A continuació, en un viratge que haurà d'explicar als seus sectors ultramuntans espanyols, entreobre la porta a futures "propostes anàlogues" de la banda terrorista. Un residu de l'agresolada diplomàcia vaticana.

Ratzinger no ha sorprès per la duresa doctrinal que es pressuposava al "bulldog de Déu", sinó per la seva absoluta falta de control sobre les instàncies vaticanes. A través dels seus documents, recorda un comparsa desbordat pel seu paper protagonista. L'estampa delicadament kitsch de les audiències papals es pertorba en observar els documents en què els sol·licitants del contacte amb el Papa adjunten xecs de fins a cent mil euros. Sí, com al Principat de Mònaco.