Cartes

família vilella sureda. calella.

Aquests darrers cinc anys hem acompanyat l'Arcadi en la seva lluita contra el càncer. En aquests anys hem après i hem viscut moltes coses. L'Arcadi ens ha ensenyat a viure amb optimisme i amb força fins i tot les grans adversitats. Durant aquests temps hem conegut la sanitat pública des de l'interior i podríem dir que hem estat testimonis directes de les retallades. Aquesta crisi ha retallat sens dubte recursos materials que les unitats oncològiques consumeixen dia a dia però sí que podem dir amb rotunditat que el que la crisi no ha pogut retallar és la professionalitat i qualitat humana de la majoria de treballadors dels diversos centres que hem visitat.

L'Arcadi ens va deixar fa dos mesos, després de lluitar amb tot l'optimisme que es pot tenir per afrontar una malaltia com el càncer. Ens ho ha donat tot i ens ha deixat una gran tristesa i alhora un somriure sempre que el recordem. Et trobem a faltar, Arcadi. Malgrat aquests dies tristos que hem viscut, volem mostrar la profunda gratitud que tenim i que l'Arcadi tenia per tots els professionals que ens han atès, aconsellat, donat suport i ens han donat escalf al llarg d'aquests anys de malaltia. Volem agrair-los la feina feta i la que malgrat tots els retalls segueixen complint amb vocació i professionalitat dia a dia en els seus llocs de treball. Volem, per tant, mostrar públicament el nostre agraïment a tots els treballadors de l'Hospital Clínic (BCN) i del Trueta de Girona i amb especial èmfasi i caliu als treballadors de l'ICO de Girona, perquè la seva actitud davant dels malalts i familiars és admirable per professional i personal. Volem que aquesta senzilla nota doni testimoni de la vocació de servei i amor cap a la feina de tots els treballadors que de manera anònima, cada dia, mantenen el nivell de la sanitat pública.

El Barcelona Ballet d'Ángel Corella a Peralada

Carolina Masjuan Boix. Vilalba.

Com cada any, el Festival ha tingut l'encert de programar la nostre companyia de Ballet i Ángel Corella ens ha obsequiat amb la presència de Chi Cao, intèrpret de la pel·lícula L'últim ballarí de Mao i ens ha mostrat per primer cop a Europa l'obra Pálpito, estrenada al City Center de Nova York. Malauradament hem vist una companyia molt minvada per culpa de l'ERO al qual s'han vist abocats per la falta d'ajudes. Hi ha qui diu que havent-hi retallades en aspectes tan importants com la sanitat o l'educació no es pot preten?dre que es destinin diners públics a la cultura, però la cultura és absolutament necessària, més que mai. Entre l'apujada del IVA, que farà que menys públic pugui permetre's assistir als espectacles i les quasi nul·les ajudes, una companyia que fa quatre anys que ofereix un treball excel·lent i que ha demos?trat el partit excepcional que és capaç de treure del pocs recursos que ha tingut fins ara, es veurà abocada a desaparèixer i això no ens ho podem permetre, perquè a més de donar feina directa i indirecta a sectors excepcional?ment castigats, ens aporta moltíssim en tots els aspectes. Estic convençuda que és precisament la falta de valors el que ens ha portat a la situació actual, per això hauríem de vetllar per preservar el millor que tenim en cada disciplina cultural i en dansa el Barcelona Ballet és el millor.

Mare, fumo, però poc

Lluís Vilà Fernández. la bisbal d'empordà.

Ara més que mai surt a la llum la corrupció en tots els àmbits, això vol dir dues coses: que el que ens diuen és una petita part del tot i que el món està fent un tomb radical més ràpid del que ens diuen. És clar, la sensació és que l'esdevenidor s'està accelerant i l'interès s'escau a distreure l'observador per dissimular la precipitació dels fets immediats i posteriors, més aviat per camuflar-los, semiocultar-los o intentar amagar-los del tot. Muntatges com els d'Assange i Wikileaks o, més propers, com els del nou Robin Hood Sánchez Gordillo i els seus atracaments televisats, fan evident la intencionalitat dels seus missatges: mostrar al profà que s'està fent quelcom per lluitar contra una gran bèstia que va llençant caramels perquè els anem desembolicant i llepant, mentre ella va fent el seu camí sense aturador. Però, quan el poder deixa filtrar el que mai no s'hauria de filtrar és que la base de la piràmide del sistema comença a trontollar; si això passa, està passant, vol dir que estan succeint coses que, tot i ser desconegudes, poden fer prémer qualsevol dels botons vermells dels quals el planeta pot estar penjant d'un fil. Quan per primer cop una mare pregunta al seu fill si fuma, ell contesta que no, o sigui, la pot estar enganyant; quan la mare l'enxampa fumant, el fill contesta que fuma molt poc, en realitat s'està fumant un paquet diari.