Després de l'incendi de l'Empordà, el primer és lamentar les pèrdues humanes, propietats i efectes personals irreparables. A part d'això, aquest incendi, a més de donar-nos una lliçó ens obre un munt de portes econòmiques, socials i de coneixement.

Entre algunes d'elles una de les primeres lliçons és la de decidir quins paisatges i usos volem del territori. Per a algunes de les finques molt extenses forestals del nord un replantejament dels usos tradicionals seria prioritari, com la valorització del suro de qualitat relacionat a la vegada amb ramaderia extensiva de qualitat i productes associats. Molts d'aquests productes, per exemple la carn de vedella, és venuda al mateix preu que un vedell engreixat en una nau intensiva fornit de pinsos i hormones, per tant valoritzar aquest recurs i molts altres seria rellevant. Algunes d'aquestes finques es troben dins la Xarxa Natura 2000 amb una biodiversitat única a Europa, i on la orientació d'aquestes finques vers una explotació tradicional sostenible i la conservació ha de donar uns plusos importants.

D'altres finques es troben en àrees de vocació molt més agrícola, moltes d'elles plenes de feixes abandonades que ara apareixen un cop cremats els pins. En aquestes altres finques un desenvolupament agrícola de qualitat (oli, viÉ) i a la vegada dels recursos cinegètics de caça menor (conill, perdiuÉ), que és conegut que els incendis afavoreixen (no tot són desastres amb els incendis) donarien un plus molt important a les finques i territori.

Cal no oblidar que també en algunes d'aquestes àrees hi viuen o hi han viscut fins fa poc espècies molt amenaçades com l'esparver cendrós i l'àliga cuabarrada, que poden ser generadores de recursos a diferents nivells, ja que són espècies prioritàries per a la Unió Europea.

Per desenvolupar aquesta estratègia caldrien dos nivells d'actuació, un d'àmbit global de tota l'àrea incendiada i un altre en l'àmbit de la finca. El primer nivell, a més de tota l'àrea incendiada, també hauria d'incloure les rodalies immediates no cremades, per delimitar geogràficament grans potencialitats de les àrees. Conèixer que hi havia abans de l'incendi, i quines àrees poden tenir una vocació més forestal, més ramadera, de lleure, d'espècies amenaçades, de valorització agrícola. Amb aquesta zonificació es podrien donar eines tècniques als propietaris, de quines són les seves millors opcions per les finques en el futur.

El segon nivell seria el treball finca, per a cada finca o aquelles que hi hagués predisposició realitzar un pla de gestió integral d'aquesta, establint les accions que cal fer sobre la finca per tal d'aconseguir un futur econòmic, natural i de biodiversitat sostenible (àrees a recuperar conreus, recuperar bosc, pastures, espècies cinegètiques, espècies amenaçades, usos de lleure...).

Finalment avui dia és conegut que els incendis són un flagell per als ambients mediterranis, siguin a la conca mediterrània o a fora, tot i que hi ha força informació dels efectes dels incendis en el medi natural i la biodiversitat fora de casa nostra (Califòrnica, AustràliaÉ), al nostre país desconeixem molts dels aspectes relacionats amb el foc, o ho hem de fet de forma fragmentària, i sobretot desconeixem quines són les pràctiques de gestió postincendi més adequades, ja sigui per recuperar la coberta vegetal, les espècies amenaçades o els usos econòmics de les finques després del foc. Afavorir i crear un Observatori dels Incendis a llarg termini seria una oportunitat per entendre no únicament per què tenim un país que es crema tan sovint, sinó per a donar solucions pràctiques per resoldre aquest flagell en un context de canvi global com el que estem patint.