10 de setembre de 2012
10.09.2012

El Consell de Garanties Estatutàries i la reforma laboral

10.09.2012 | 02:00
El Consell de Garanties Estatutàries i la reforma laboral

"L'impacte és indubtable i s'està concretant en l'increment d'expedients de regulació d'ocupació i de modificacions
de condicions de treball"

El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) va aprovar el 22 d'agost el seu Dictamen 10/2012 sobre la Llei 3/2012 de 6 de juliol, és a dir, sobre la reforma laboral. En aquesta ocasió, i a diferència del que va ocórrer amb ocasió de la publicació del Dictamen sobre el Reial decret-Llei 3/2012, no hi ha hagut declaracions immediates dels sol·licitants, amb tota seguretat perquè la conclusió única del text, adoptada per unanimitat, diu que els articles qüestionats "no són contraris a la Constitució". I no obstant això, una part del contingut del Dictamen sí que hauria pogut merèixer comentaris elogiosos per part d'aquells que van mantenir la no conformitat a dret d'alguns apartats de la reforma.
El Dictamen, almenys fins on el meu coneixement arriba, ha merescut molt poca atenció pels mitjans de comunicació, amb alguns titulars incorrectes com per exemple que el CGE "avala els acomiadaments al sector públic". I dic incorrecte perquè el CGE es pronuncia sobre la conformitat a la Constitució i a l'Estatut d'Autonomia d' una norma, però mai "avala" la decisió que puguin adoptar les empreses o les Administracions Públiques a l'empara d'allò regulat a la mateixa.
Suposo que una altra raó per a aquesta escassa atenció ha estat la seva publicació en el mes de vacances per excel·lència, i que s'hagi publicat entre d'altres dos importants Dictàmens que han qüestionat la conformitat de diverses normes adoptades per l'Estat en matèria de funció pública, els Dictàmens números 9 i 11/2012 de 2 i 22 d'agost, respectivament, sobre la jornada general de treball al sector públic i sobre les mesures d'estabilitat pressupostària, en els quals s'efectuen dures crítiques a la normativa estatal per anar molt més enllà del que s'ha d'entendre per "bases" i deixar reduïdes diverses vegades les competències autonòmiques en matèria d'Administració Pública a la mínima expressió.
També és molt possible que, donada la rapidesa amb què les notícies deixen de ser-ho, ja no interessi als mitjans de comunicació el desenvolupament i aplicació de la reforma laboral, excepte òbviament quan hi ha un titular d'impacte. Però l'impacte és indubtable, encara que sigui silenciós, i s'està concretant en l'increment d'Expedients de Regulació d'Ocupació i de modificacions substancials de condicions de treball que estan portant en bastants ocasions a reduccions salarials. L'impacte en l'ocupació està sent negatiu, i això és reconegut també per dirigents del Partit Popular, encara que es defensen recordant que ja van anunciar que la creació de llocs de treball es produiria a mitjà termini i en combinació amb altres reformes econòmiques posades en marxa.
Tres seran els preceptes examinats pel CGE, i a cadascun d'ells es dediquen els fonaments jurídics segon, tercer i quart. M'interessa destacar en aquest article que el Dictamen es deté en el fonament jurídic tercer en la nova regulació de l'acomiadament col·lectiu prevista a l'article 18.3 de la Llei 3/2012 i que dóna nova redacció a l'article 51 de l'Estatut.
El Dictamen rebutja que la norma vulneri l'art. 24 de la Constitució, sempre que s'interpreti, o almenys així m'ho sembla, de la manera que justament no desitja el legislador (tesis de l'esmentat legislador també rebutjada en la gran majoria de les sentències dictades fins avui pels Tribunals Superiors de Justícia i l'Audiència Nacional) vinculant la situació de l'empresa amb l'efecte que produeix l'acomiadament, i afirmant de manera categòrica, i intueixo que aquesta tesi serà utilitzada en bona part dels litigis que se suscitin en la comunitat autònoma catalana, que la nova regulació "no interfereix en la funció del jutge que en exercici de la seva potestat jurisdiccional, ha de fer efectiu el dret a la tutela judicial efectiva, en aquest cas del treballador acomiadat".
Per tant, el jutjador ha de continuar examinant, amb criteris de raonabilitat i proporcionalitat, "la relació entre la situació econòmica esgrimida i la dimensió de l'acomiadament col·lectiu", defensant la interpretació de la norma més d'acord a la Constitució (suposo que el CGE es refereix al ple exercici dels seus drets) i concloent de manera contundent que la vulneració al·legada de l'art. 24.1 CE no es produeix perquè el jutge, quan dicta una resolució sobre acomiadaments col·lec?tius basada en una causa objectiva, "ha de verificar la concurrència dels supòsits de fet, així com també la connexió entre aquests i la seva incidència en l'acomiadament".
Insisteixo, poc podien pensar els redactors, i els ideòlegs, de la reforma laboral que els tribunals i ara el CGE anaven a donar la volta a les seves tesis com si es tractés d'un mitjó; això sí, i a més per a preocupació dels abans citats, amb sòlids arguments jurídics de cort constitucional i legal. En qualsevol cas, caldrà esperar a les sentències del Tribunal Suprem i, en el seu cas, del Tribunal Constitucional.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook