Cada vegada que es parla de la construcció d'un nou parc temàtic a Catalunya, a les comarques gironines li provoca salivera, pel fet que ja és sabut que mai li tocarà cap d'aquestes instal·lacions, vinguin o no vinguin, es facin o no es facin. Quan això succeeix, entre el sector turístic gironí creix una certa sensació d'oblit, perquè mai entren en les travesses a l'hora de plantejar aquestes macroinversions que tants diners i tants beneficis han de dur al país, però ningú es planteja si és que la demarcació de Girona ja té prou escenaris temàtics com per crear quelcom més potent, més interessant i més atractiu que qualsevol dels projectes que ara criden l'atenció, es diguin Eurovegas o és diguin Barcelona World. El problema, com ressaltava el professor Donaire en una entrevista dilluns en aquest mateix diari, és que des de sempre es volen posar tots els ous en tants cistells com sigui possible i ens oblidem dels recursos naturals o de l'oferta cultural que per si sola pot competir amb el millor dels parcs temàtics, creant alhora més valor, més interès i més oportunitats.
Girona no necessita cap parc temàtic ni cap espai tematitzat com els que ara es plantegen, Girona necessita una aposta clara i ferma per valoritzar allò que sempre l'ha caracteritzada, paisatge, patrimoni, cultura, gastronomia,... per seguir competint en els principals mercats turístics. Però si en això que sembla tan simple no hi ha acord, que no n'hi ha, sempre és caurà en el camí fàcil de voler allò artificial que potser els altres tindran, però que no aportaria cap valor afegit a l'oferta turística gironina i que probablement emmascararia el veritable capital de la nostra terra.
I tenim sort que a ningú se li acudeixi triar les comarques gironines per a una d'aquestes promeses d'inversions multimilionàries que després no ho són tant i que acaben esguerrant tot allò de bo que ja tenim.
