l'entrada pel Pont i Pedret a la ciutat de Girona està plena de ressonàncies històriques i literàries. És en aquest trajecte que Josep Pla sent per primer cop la fuetada electritzant de la visió dels grans campanars de la ciutat. Pla i l'euga de la seva tartana, en un passatge citat molt sovint del seu llibre Girona, un llibre de records, publicat ara ja fa seixanta anys.

En realitat, el Pont i Pedret són dos nuclis històrics separats durant molts anys per la incrustació, entremig, del terme municipal de Sant Daniel, fins al punt que és molt visible i evident la discontinuïtat física entre dos nuclis. Ho explica bé Mn. Jaume Marquès i Casanovas en el seu volum Girona Vella 2, de 1982, fent justament el recorregut històric i constructiu de l'itinerari de Josep Pla.

El Pont, un carrer de cases a banda i banda, just després de l'estructura viària més sòlida i antiga fins a la Guerra Civil de la història de la ciutat, amb traces romanes i factura medieval, el pont que salva l'amplada del Ter entre Girona i Sarrià de Ter. I a Pedret, una façana de cases a una banda just davant del riu en el mesclant de les aigües del Ter i l'Onyar. Aquí, més endavant en la història, per un costat els molins de la Manola donarien lloc a una làmina d'aigua i la seva força motriu posada al servei de la ciutat, com ho testimonien els escuts cisellats al segle XVI a les pedres nobles de la presa, i ja en el segle XIX el ferrocarril posaria un altre límit al barri.

Un nucli i altre tenen una configuració similar marcada, des de sempre, pel pas del camí i per la continuïtat de la llera del Ter i van desenvolupar una estructura de cases relativament similars de llindes nobles, de carreus ben tallats. En el cas de Pedret, la presència de l'hospital dels peregrins, l'hospital de Sant Llàtzer, afegeix una fita més concreta del camí com al Pont Major ho podia ser el pont.

L'acció municipal hi ha portat també dos equipaments singulars. Al Pont Major el centre cívic del Pont i la biblioteca Just M. Casero, a les antigues destil·leries de Nicolau Regàs, i a Pedret un centre cívic en una part dels locals de l'antic hospital de peregrins.

El conjunt de cases d'un i altre barri han so?fert l'evolució dels temps i han patit el desgast dels segles i de la climatologia. En alguns casos, les cases han estat rehabilitades i mostren una fesomia amable i acolorida, que és l'anunci del que podria ser el conjunt de les fileres de cases d'un i altre barri si hi hagués una actuació homogènia sota l'impuls del municipi. En d'altres casos, les cases romanen tancades, tapiades i abandonades i, en els casos extrems, les teulades s'han ensorrat i la ruïna és ben evident.

La diversitat posa justament de manifest un nivell de rehabilitació insuficient i la manca d'una planificació adequada que acompanyada dels estímuls fiscals i econòmics suficients doni l'impuls que requeririen uns carrers que són, per una de les entrades pel nord, la carta de presentació de tota la ciutat.

Els ingredients bàsics hi són pel que fa a les cases i el paisatge, l'estructura urbana i l'entorn i fins i tot els models a seguir per aconseguir una rehabilitació plena de tota la trama urbana del recorregut històric pel Pont Major i Pedret. La infraestructura bàsica ja és feta, els serveis són moderns, els vells entrebancs històrics, a tocar de la presa, fa anys ja que han desaparegut i, ara, els desmais beuen plàcidament de les aigües tranquil·les tot contemplant l'illa del Ter.

Només cal una petita empenta municipal per tal d'acabar allò que, de forma inter?mitent i tímida, ja ha començat la iniciati?va privada. Completats els serveis i els equipaments bàsics, potser ara és l'hora de definir un Pla especial de renovació urbana de Pedret i el Pont Major que, en la mateixa línia del Pla Especial del barri vell de Girona, creï les condicions i estableixi el marc per a la plena i desitjable rehabilitació.

Aviat farà trenta anys d'aquell Pla especial que va ser glossat, per iniciativa de l'Ajuntament quan en complia vint, en el llibre Girona, 20 anys del Pla Especial del bar?ri vell, 1983-2003. D'aquest volum i de la realitat física transformada se'n desprèn clarament que l'acció persistent, acumulada en el temps, els incentius, la creació d'oportunitats, la fabricació d'un marc, la definició d'uns paràmetres és indispensable per tal de crear un revulsiu transformador. No es tracta de cap operació cosmètica. Com no ho era tampoc l'operació de les ca?ses de l'Onyar, que va esdevenir l'operació emblemàtica d'aquell Pla Especial. Per darrere les façanes es va entrar en la realitat humana i social, en l'entramat urbà, en els replecs de la ciutat i es van posar les bases d'una acció transformadora en profunditat que encara ara està donant els seus fruits.

Uns bons aixecaments, unes bones ordenances, uns incentius fiscals en forma d'exempció de taxes i, fins i tot, de l'ICIO, unes subvencions a la rehabilitació, tot sumat pot donar a Pedret i al Pont Major l'impuls que es requereix per dignificar els habitatges i els establiments, per millorar els serveis, per canviar teulades o reforçar-les i per completar l'acció amb una gamma de colors que, en molts casos, ja s'insinua i que en una acció global produiria una total regeneració de l'entorn. Una regeneració urbana, una millora de la qualitat de vida, i una major prosperitat dels establiments econòmics.

Modestament, doncs, proposo que es posi fil a l'agulla i que s'impulsi un Pla especial singular, adreçat a produir a Pedret i el Pont Major els mateixos efectes benèfics que el Pla de 1983 va produir a tot el barri vell de Girona. En temps de penúria la imaginació pot crear noves oportunitats i ara que els professionals van escassos de feina potser és l'hora d'omplir la cartera de projectes nous que assegurin el futur de la ciutat.