o fa pas gaire que la ministra de Foment de l'Estat espanyol, Ana Pastor, pertanyent al Govern central del PP, presentà el Pla d'Infraestructures, Transport i Habitatge (PITVI), que preveu inversions en aquests àmbits per als propers anys. Pel que fa a les contrades gironines, d'antuvi ja ha manifestat que invertir en el desdoblament dels trams que resten a la carretera N-II al seu pas per les comarques de Girona és "faraònic", i per tant, no la considera una inversió prioritària. Malgrat tot, ha intentat buidar d'un xic de ferro aquesta contundent decisió oferint la possibilitat de fer algunes obres menors, com per exemple, les variants de Bàscara i Pont de Molins.

Fa un temps vaig escriure que José Blanco, l'anterior ministre de Foment del govern del PSOE, en dir tantes vegades que encetaria novament les obres, les seves paraules s'endinsaven en el tèrbol terreny que separa la mentida de la burla; ara, l'actual ministra de Foment del PP, Ana Pastor, en oferir a bescanvi de no encetar novament les obres l'almoina d'unes petites variants, s'endinsa i cau de mig a mig en les terres movedisses de la burla política, i, si he de fer ús de la màxima precisió: "la faraònica burla política", tot agafant el rave per les fulles en apropiar-me de la seva pròpia expressió.

De les obres del tram nord pendents des de fa anys i panys la ministra diu un definitiu i rotund "no". I del tram sud Maçanet-Tordera diu que s'estudiarà la possibilitat de traspassar-ho a la Generalitat de Catalunya. La negació del tram nord a l'orsa de la tendència del govern central anterior d'emplenar-se la boca d'un munt de promeses incomplides, fa palès, si més no, un cert intent de no enganyar més els ciutadans gironins, tot i que aquest dissortat intent queda esmorteït del tot per la "faraònica burla política" d'oferir el caramel de les variants de les poblacions de Bàscara i Pont de Molins, els batlles de les quals, per cert, no tenen encara cap notícia. I tanmateix per la "faraònica burla política" d'intentar passar-li la "patata calenta" del tram sud al Govern català.

Cada vegada més s'evidencia a la clara que l'Estat espanyol, ja sigui governat pel PSOE o pel PP, no acaba de saber on està ubicada Girona dins el mapa de la península Ibèrica -de ben segur el mapa polític, la qual cosa és encara pitjor- essent així que la visió en extrem radial i centralitzadora de la seva política no li permet adonar-se que Girona és una de les principals portes a Europa. No s'adonen que les absurdes carcasses d'un pont a mig bastir a l'entrada de Caldes de Malavella han esdevingut el símbol d'una desfeta econòmica sense precedents a l'Estat espanyol, que observen atònits, any rere any, els milions de turistes que ens visiten.

Tant de bo no acabi essent, a més a més, el símbol de la desfeta institucional d'un estat de les autonomies que no ha sabut trobar aquell grau d'equitat en la distribució dels recursos entre totes i cadascuna de les comunitats autònomes. De debò que no sé si hi són a temps.