un cop acabat l'estiu i amb ell la temporada alta turística, és un bon moment per analitzar i comentar el fenomen dels turistes provinents de la desapareguda URSS, amb la Federació Russa i Ucraïna com a principals mercats emissors.

A banda de dades d'alguns empresaris gironins del sector, he pogut constatar personalment que la Costa Brava avança com a destinació emergent -encara emergent- dels consumidors de viatges dels països esmentats. A diferència de la Costa Daurada i de Barcelona ciutat, on ja fa anys que hi ha molts turistes "russos" -dit així, en genèric, no en sentit estricte- a la Costa Brava no són gaire nombrosos però cada vegada són més. I això es nota: als hotels, a les platges, als carrers i a l'anomenada oferta complementària, val a dir des dels restaurants, cafeteries, gelateries i discoteques fins a les botigues, activitats d'esbarjo, excursions i visites a museus i monuments, entre d'altres.

Tot i ser pocs encara en termes quantitatius, els turistes provinents de l'Europa oriental són molt interessants. I cal fer ben feta la comercialització i la promoció. Els "russos" gairebé es poden qualificar de ser un "xollo" per a alguns empresaris de la nostra oferta, en comparació amb els turistes dels mercats emissors madurs de l'estiu o els del turisme social subvencionat de l'Imserso quan és la seva temporada, enguany força retallada, tot sigui dit.

En els vuit primers mesos d'enguany els turistes russos arribats a tot l'Estat -la major part a Catalunya- van augmentar més d'un 37% respecte del mateix període del 2011. La xifra percentual és espectacular. Com que encara són pocs, de fet no havien estat considerats rellevants en termes estadístics de viatgers per l'Instituto de Estudios Turísticos estatal, el qual no en donava xifres específiques en els seus informes estadístics mensuals. Aquesta manca d'informació la vaig criticar professionalment després de l'informe sobre el passat juliol. I vet aquí que un mes després, en l'informe sobre el mes d'agost, ja els han incorporat, desagregats de l'epígraf "resto de Europa" d'abans. En surten més de 861.000 en l'acumulat entre 1 de gener i 31 d'agost. I això, tot i ser pocs, representa estar ja entre els 10 primers mercats per nacionalitat dels quals arriben turistes.

A banda de destacar l'increment relatiu, els turistes russos resulten atractius en indicadors de tipus qualitatiu. Indicadors com el dels dies d'estada -entre 10 i 15, perquè són turistes de mitjana distància-, el de la despesa en el paquet -entre 600 i 800 euros-, el del tipus d'allotjament -hotels de 5 i 4 estrelles, i apartaments i torres de lloguer aquells que viatgen per lliure- i el de la despesa per persona i dia.

Gastronomia, visites culturals, excursions i compres de joieria, roba i sabates són trets característics del perfil tipus dels turistes russos. Cal afegir que també proliferen els turistes de golf. Els russos han començat a viatjar a l'exterior del seu país per jugar en condicions climatològiques més benignes comparades amb les seves. I això és una bona perspectiva per als hotels dedicats a golfistes de les terres de Girona, a més dels escandinaus que ja vénen aquí a jugar quan als seus països fa molt de fred o estan nevats.

En definitiva, els russos i també els ucraïnesos són uns clients bons per a l'oferta turística gironina, necessitada com està d'aconseguir consumidors nous, de mercats emissors nous, que revitalitzin la demanda, si més no des de la perspectiva d'una despesa elevada, inherent a un ?poder adquisitiu més alt que el dels turistes dels mercats tradicionals madurs i massius.

Els russos s'estan convertint en aigua de maig per a determinades destinacions i empreses. Llunyans romanen aquells anys finals del segle passat en els quals les institucions i empreses de l'oferta d'aquí acudien a la fira MITT de Moscou sense grans esperances però amb moltes ganes de promoure les destinacions catalanes. Recordo les cròniques que des de la fira escrivia per a una revista professional de la qual jo vaig ser director en Joan Ferrer, els articles del qual en aquest Diari són força interessants, especialment per a la gent jove que per pura raó cronològica no coneix prou el passat turístic. Quan es va fer la setena edició, la de l'any 2000, en Ferrer va avançar que aquell any vindrien a Catalunya més turistes russos que mai.

Fa anys es va començar a sembrar i ara ja se'n recullen els fruits. A Girona de manera més lenta que en el cas de Barcelona i de la Costa Daurada per raons que van des dels atractius de la Sagrada Família fins a Port Aventura, entre d'altres.

Hi ha dos aspectes, diferents, però de rellevància tots dos, que poden contribuir que la demanda potencial cap a terres gironines es converteixi en més demanda real. El primer repte, ara, és combinar una bona i intel·ligent promoció amb una adequació a la distribució i intermediació. Cal aprofitar l'aeroport de Barcelona -que ningú s'estranyi ni s'enfadi- com a porta d'entrada durant tot l'any. A Barcelona hi ha cinc enllaços directes amb aeroports russos tot l'any i vint més estacionals estiuencs. Fins a finals d'agost havien arribat al Prat més de 472.000 passatgers de la Federació Russa. A Girona Costa Brava, amb dos enllaços, 1.550 passatgers. A Reus, AENA no li atribueix cap vol directe estable però la Costa Daurada és plena de turistes russos, via Barcelona. Els passatgers arribats d'Ucraïna a l'aeroport gironí eren més de 16.000 mentre que a Barcelona més de 26.000. En aquest cas la diferència no és tan abismal. Mentre no hi hagi més empreses del transport aeri i de la intermediació que apostin per vols directes a Girona, convindria "anar-los" a recollir al Prat i portar-los cap aquí. Com fan a ?Tarragona. Sense descuidar que a mitjà i llarg termini s'ha d'aconseguir que a l'aeroport gironí hi hagi més vols directes -i no ?només durant la temporada alta- per tal de permetre la progressió de la demanda ?directa al marge de passant per Barcelona.

En segon terme, i supeditat al desenvolupament de l'anterior però no per això menys important, cal continuar adequant l'oferta gironina a la gran demanda potencial que existeix més enllà de la real haguda fins ara i cal que augmenti el nombre de professionals que parlin rus i també ucraïnès. Els clients russos volen ser atesos en la seva llengua, igual que els dels països, com Ucraïna, que per la seva passada pertinença a la URSS parlen rus com a segona llengua a més de la pròpia.

I acabo: de tot l'Estat espanyol, a Catalunya és on millor es va articular fer possible que hi arribessin turistes russos i ucraïnesos perquè hi va haver empresaris que van apostar per aquests mercats. Fa uns anys es deia "vindran els russos", ara ja podem dir "els russos -i els ucraïnesos- ja vénen, ja es troben aquí". Alguns se'n van adonar, i en treuen profit. Altres, encara no. Ara, el que toca és que any rere any siguin més i més i no només en temporada alta, perquè hi ha segments de consumidors turístics "russos" que desitgen quelcom més que sol i platja.