Espanya en el seu conjunt, inclosa Catalunya, està a la cua d'Europa en temes de transparència, i és dels pocs països on encara no hi ha una llei que garanteixi l'accés de la ciutadania a la informació, sense traves ni excuses. Si, com s'ha dit, la informació és poder, és comprensible que els que governen, en tots els àmbits, i aquelles organitzacions o institucions que ostenten parcel·les de poder, no siguin favorables a socialitzar la informació i a facilitar la transparència, limitant així el dret de la ciutadania i convertint la democràcia en paper mullat. Si volem una ciutadania participativa i activa, cal que ens replantegem les condicions d'una veritable democràcia. I una condició indispensable és la transparència.
Sense transparència es limita la participació i la mateixa llibertat de les persones, empobrint la democràcia i facilitant corrupteles i fins i tot la corrupció, en benefici de partits polítics i altres organitzacions i en detriment de la ciutadania.
I el compromís per la transparència ha de començar perquè els partits s'apliquin a si mateixos les exigències de la transparència. Al maig de 2011, el grup d'estats contra la corrupció, del Consell d'Europa, indicava l'existència de deficiències i de carències greus respecte a la transparència dels partits polítics espanyols (incloent-hi els autonòmics) pel que fa al seu finançament, tot remarcant la necessitat d'una major informació respecte als préstecs rebuts, les fundacions i empreses vinculades als mateixos, etc.
Si som els ciutadans els que amb els nostres diners (impostos) mantenim i subvencionem els partits polítics, cal que els partits polítics rendeixin comptes a la ciutadania i facin públics els seus ingressos, despeses i fonts de finançament. I el mateix cal dir dels diners públics que subvencionen i mantenen els sindicats. No ha de quedar ni un cèntim, procedent dels impostos abonats per la ciutadania, sense explicació, sense informació i sense justificació. La transparència del diner públic ha de ser total i sense ambigüitats.
Si els partits fossin més transparents i practiquessin en el seu si la democràcia sense adjectius, donaríem un gran pas per millorar el tema de la transparència. Però mentre el poder polític sigui monopoli de les burocràcies de cada partit, mentre no tinguin els ciutadans el dret a elegir els seus representants a través de llistes obertes, i mentre els diputats elegits no hagin de donar comptes davant dels seus electors ni tinguin llibertat de vot, continuarem estant amb una democràcia malaltissa i segrestada.
Caldria un acte de valentia i honestedat per part de tots els que legítimament militen i treballen en els diversos partits perquè aquests perdin la seva opacitat, connectin més amb la ciutadania i garanteixin el dret d'accés a la informació pública. Si realment es vol una democràcia de qualitat, una participació responsable i activa de la ciutadania, i un marc en el qual sigui difícil realitzar actes qualificables de corrupteles o corrupcions, és del tot imprescindible contribuir a la màxima transparència, especialment en el finançament i la gestió de fons públics.
