09 de octubre de 2012
09.10.2012

Que se'n vagin

09.10.2012 | 02:00
Que se'n vagin

Destacats membres del sector catalanista del PSC-PSOE han lliurat un manifest a la direcció perquè assumeixi un "nou pacte de sobiranies" amb l'Estat que garanteixi el dret d'autodeterminació, així com un referèndum per consultar la ciutadania.
Si fa no fa és la proposta aprovada, amb l'abstenció del PSC-PSOE, pel Parlament de Catalunya el passat 27 de setembre amb els vots de CiU, ERC, ICV-EUiA, SI i Joan Laporta.
La direcció del partit vol treure ferro al desafiament i es limita a assenyalar que el marc comú és la defensa d'un model federal. Quina filigrana semàntica per no desautoritzar unes postures rupturistes! Per què s'amaga el cap sota l'ala? Per què es desconcerta els votants socialistes? El manifest segueix la tònica dels últims trenta anys de seguidisme respecte a CiU. L'ànima "catalanista" sempre s'ha imposat a l'ànima "socialista". Per a aquests "socialistes de paraula i nacionalistes de fet", els ideals de llibertat, igualtat i solidaritat es dilueixen en tòpics del catalanisme petitburgès: l'estat propi ajudaria a superar les desigualtats socials. Ara bé, per quins set sous hauria de ser així?
Reivindicar que el PSC-PSOE assumeixi el dret a l'autodeterminació és situar-se al marge de la Constitució i de l'Estatut. Si els firmants del manifest tenen un mínim d'ètica que se'n vagin com ho han fet altres que avui ocupen càrrecs en el govern d'Artur Mas.
En tota organització política és legítim l'aparició de corrents d'opinió que propugnin diferents alternatives. Tanmateix, quan la decisió està presa, qualsevol activitat que divideixi és rebutjable. Un partit ha de tenir una sola veu i no ha de semblar una olla de grills.
De fet, la dicotomia entre independència i federalisme, dues opcions que s'oposen a l'immobilisme centralista del PP, és una distracció que només beneficia els independentistes.
El moll de l'os és definir un projecte d'oposició radical a les polítiques neoliberals de retallades socials per mobilitzar un electorat desmoralitzat i abstencionista.
Potser és l'hora de recuperar el compromís d'"una Catalunya més lliure i justa en el marc d'una Espanya i una Europa plurals i federals capaç de fer realitat un món millor", com es proclama en els Estatuts aprovats pel 12è Congrés.
No serà fàcil. Segons escriu l'històric diputat socialista Joan Ferran en el seu bloc: "Alguns analistes i tertulians han esdevingut mercenaris il·lustrats dedicats a omplir planes de diari al dictat. Vaticinant dia sí, dia també, que el projecte dels socialistes catalans està fora de lloc perquè el gran Artur ha estat capaç de fer oblidar les retallades amb vol d'estelades".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook