Cartes dels lectors

ÀNGELA FERRER I MATÓ. GIRONA.

Benvolguda Alícia. No sé si et recordes de mi, jo sí et recordo a tu. Et vaig tenir d'alumna ni més ni menys que a la classe de català, en aquell moment feies vuitè de Bàsica i recordo que eres molt intel·ligent i una petita anècdota que no sé si tu amb la «feinada» que t'has buscat segurament per lluïment personal, no crec que per convicció fessis el que fas lluitant per treure poder a la terra que t'acollí amb els braços oberts, era el cas que sempre t'entestaves a escriure «a vegades» en comptes de «de vegades», influïda pel castellà que també t'ensenyàrem prou bé, i no ho pots negar. Tenies la senyoreta Felisa. Saps que a la classa de castellà, s'entrava dient «buenos días» i no es permetia parlar català en aquella classe i a la inversa: «Bon dia» i ara tot en català. T'ho remarco perquè no pots dir, com fas «de vegades» que no s'atén prou bé el castellà a l'escola catalana. Tu saps que és mentida. Respecto totalment que siguis del PP, ara jo creia que series un enllaç entre Catalunya i Madrid, que defensaries els catalans, com a catalana que ets i blanenca, bona terra. Però no, quan has tocat de prop la importància de lluir-te personalment has arraconat tot el bé que hauries pogut fer per a aquesta terra de bona gent que som els catalans. Tu saps, repeteixo que ets persona intel·ligent, que el Govern central ha fet i fa mal a Cataluny : carreteres oblidades, mentre se'n construeixen en llocs molt menys necessitats, trens tronats, persecussió de la nostra llengua... sí ho saps i segueixes defensant el teu «cap» i tot l'anticatalanisme caspós que encara cueja per Madrid. Tu havies de ser un pont de diàleg i has estat un element contra la teva pròpia terra. O no et sents gens ni mica catalana? Em sap greu sentir com la gent que m'envolta, bona gent, tu ho saps, et critica i diu fàstics de tu. Què ha passat perquè una de les meves millors alumnes actuï així? No sents dintre teu una mica de vergonya, quan dius veritables barbaritats de Catalunya? No sé si llegiràs aquesta carta ni si et dignaràs contestar-la, però només desitjaria obrir un petit forat a la teva consciència perquè actuessis amb el cor defensant la veritat i les necessitats d'un poble que tu saps que és noble, treballador, font de riquesa i que no es mereix el tracte que des de Madrid se li està donant.

Amb l'esperança que reaccionis i actuïs emprant els valors que et vam intentar inculcar a l'escola quan encara eres una noieta amb tota la vida per davant i que crec que has deixat arraconats, et saludo, cordialment.

Congrés de la gent gran

M. ÀNGELS PAGÈS CALVET. VENTALLÓ.

A Lloret, divendres passat es va celebrar un Congrés de la Gent Gran, enguany ha coincidit dins el marc de l'Any de l'Envelliment Actiu i de la Solidaritat Intergeneracional 2012. La conferència inaugural: "Prevenir i actuar contra els maltractaments a les persones grans", va anar a càrrec de la doctora en psicologia Mercè Tabueña. A més, es varen debatre dues ponències que s'havien treballat des dels casals de la demarcació. En aquesta ocasió s'ha volgut fer una crida per frenar i denunciar els maltractaments als avis. La conferenciant va demanar a familiars, amics i veïns que denunciïn, si els saben, els casos de maltractament. Va sentenciar: "El silenci és còmplice; som còmplices si no ho comuniquem". A Catalunya no hi ha dades, perquè se n'ha parlat poc, però el problema existeix.

El conseller Josep-Lluís Cleries, que també hi era present, va recordar que el passat mes de juliol s'havia aprovat un protocol per evitar els maltractaments i aconseguir que cap persona gran vegi vulnerats els seus drets. És d'agrair el seu reconeixement a aquest col·lectiu en un moment tan difícil de crisi econòmica. Va remarcar: es veu el paper de les persones grans i la família, que fan de xarxa, una xarxa que sosté la nostra societat. Si ens podem plantejar un futur il·lusionador per a Catalunya, és gràcies al país que les persones grans heu construït.

Hem d'esperar que el Departament de Benestar Social posi més mitjans i que conjuntament amb les associacions de voluntaris es vagi avançant cap a un envelliment actiu i que la solidaritat entre generacions eviti les situacions de soledat i aïllament que encara pateixen moltes persones grans.

Cartell de Fires

JOSEP MIQUEL RODRÍGUEZ JIMÉNEZ. GIRONA.

He esperat a escriure aquesta carta, a veure l'exposicio dels cartells presentats al concurs convocat per escollir el cartell d'enguany, perquè pensava que potser sí que era el cartell més maco, comunicador i artístic dels presentats. Pero no, ni de bon tros, n'hi ha 5 o 6 que són molt superiors en tots els aspectes, (excepte en l'aspecte de trencador). Tanmateix he entès per què el 70% de la gent que va votar, (un cop escollit) deia que no li agradava; i també el perquè de 4 o 5 comentaris en pàgines web, siguin tots negatius i cap de positiu. Si el cartell guanyador ha tingut aquesta resposta, jo entenc que no és el cartell que els ciutadans en general volen per anunciar les seves fires i festes, i per tant el jurat l'ha triat sense tenir en compte la seva finalitat i destí. He vist altres cartells, per diferents esdeveniments que la gent els demanava als botiguers per endur-se'ls a casa ja que eren cartells impactants estèticament (pastorets , dia mundial de la biodiversitat, etc.) I aptes per decorar un racó de qualsevol casa. M'agradaria saber quants cartells d'aquest any acaben penjats en l'habitació d'un estudiant de disseny. Resumint, aquest cartell s'assembla a un cartell de fires, com un ou a una castanya. Enhorabona al seu autor, ja que ha sabut rendibilitzar els cinc minuts que li va costar dissenyar-lo.

En record de Montserrat Boix i José Sirvent

FRANCESC SIMON ROCA. Exprofessor de l'Institut Jaume Vicens Vives. Jubilat el 1999.

Aquest petit escrit vol ser un homenatge a dos exprofessors de Física i Química de l'Institut Jaume Vicens Vives traspassats recentment. La meva pena ha sigut doble, en quatre dies de diferència han desaparegut dos professors del meu antic Seminari de Física i Química, la Montserrat Boix Pujol i José Sirvent Miquel. Eren dues persones molt estimades, durant els anys 70 vàrem estar molt units en el treball de laboratori, aprenent les tècniques modernes de l'electrònica, tot i preparant els temes de les difícils oposicions. En Sirvent, en Pepe com l'anomenàvem, també era el nostre cap de seminari. Han passat gairebé 40 anys. En Pepe se'n va anar a Saragossa i la Montserrat va continuar entre no?saltres i més tard va arribar a ser directora del nostre centre. Per això, potser, el traspàs de José Sirvent ha pogut passar més desapercebut.

Hi vaig tenir una gran amistat i un gran afecte, els trobo a faltar tots dos.