01 de novembre de 2012
01.11.2012

Cartes

01.11.2012 | 01:00

Discussions que comencen a les xarxes socials i acaben als instituts i col·legis
Mar Marín Galeas.
Cada cop hi ha més joves que es comencen a barallar per xarxes socials però amb això no en tenen prou i han d'acabar les baralles en els instituts o col·legis, que és el lloc on es retroben. Allà acaben barallant-se. Aquests conflictes estan arribant a la comissió de conflictivitat de Girona. Jo crec que la situació esta arribant a ser molt extrema, no pot ser que per un petit conflicte que hi hagi entre companys, acabi arribant a les mans. Un problema es pot solucionar de moltes maneres, però el que mai hauríem de recórrer és a la baralla. Això s'està posant de moda, jo crec que una solució seria treure els fills als pares que no se'n puguin fer càrrec correctament o no estiguin capacitats per educar-los, perquè un pare en unes condicions normals no li diu al seu fill que si el molesten comenci a picar, si no que li ensenya una sèrie de valors, i en aquests valors mai hi és la baralla.

El poder curatiu de Mas
Andreu Moreno. GIRONA.
Els catalans ja estem acostumats que Artur Mas ens vengui cada dia el conte de la lletera en versió independentista que el seu "estat propi" serà un paradís terrenal ple de riquesa, prosperitat i felicitat sense límits. Però en la presentació del seu programa per a les pròximes eleccions Artur Mas s'ha superat a si mateix. I en el punt 4 promet que amb l'estat propi els catalans morirem més tard. Tal com sona. Pel que es veu, a Mas ja només li falta prometre'ns que els catalans deixarem de tenir colesterol, arrugues o pedres al ronyó si votem CiU. Cal reconèixer que el president, venent motos i prometent el que calgui per obtenir vots, no té ab??solutament ningú que el superi.

La meva Catalunya del futur
Màrius Viella.  La Bisbal d'Empordà.
Ara que ja tenim l'agulla enfilada, i s'ha començat a fer les primeres puntades al feble teixit democràtic, crec que ningú que estimi i vulgui viure a Catalunya, hauria de rebutjar l'oportunitat de dir a la resta del món que Catalunya ha de ser el que els catalans decideixin, i Catalunya no ha de voler ser el que la resta de l'Estat espanyol voldria, perquè són  molt clars els efectes d'explotació i de la submissió, després de més de 300 anys.
Les indecisions del sector empresarial, enfront la independència de Catalunya, crec que no són justificades, i jo voldria fer una proposta, que possiblement tampoc serà ben rebuda per a tothom; si volem generar llocs de treball i recuperar l'economia en aquest nostre país que espero que sigui independent a curt termini, s'ha d'evitar tenir centres comercials ( no dic industrials) de més de 100 m2 de superfície; s'ha de procurar restablir el comerç familiar; s'ha de procurar que els beneficis que es produeixin en aquest sector no surtin de Catalunya i que s'inverteixin a Catalunya; això no vol dir que no es pugui comprar un apartament a la Costa de Sol o a Galícia; el que intento dir, és que les grans superfícies comercials multinacionals són contraproduents per a Catalunya, perquè els beneficis tots van a parar en paradisos fiscals i en l'economia submergida, en detriment del petit i mitjà comerç català.
Algú ha pensat com podria ser de diferent el comerç a Catalunya si obliguem a transformar en locals d'un màxim de 100 m2 El Corte Inglés, Mercadona, Carrefour, etc. etc.? Quants llocs de treball es podrien recuperar? Si a aquestes empreses els fa por una reforma semblant, i decidissin desaparèixer de Catalunya , Eureka, via lliure per a nous comerciants de caire familiar, que amb la creació de un Banc "Bo", Comercial i Industrial , de ben segur que podríem aconseguir una Catalunya que administrada per gent honrada , permetés viure amb dignitat gràcies al treball.
Quant a la creació de nous llocs de treball, també en podrem parlar en propers comentaris, ja que de ben segur la llibertat i la intel·ligència del poble català , sabrà com desenvolupar-los.

Estic molt espantat
josé fortea fabra. l'estartit.
Durant molts anys, tots els membres de la nostra família, tots junts, proposàvem on anar de vacances, quin cotxe podíem comprar, quina classe d'arbres i flors plantar en el nostre jardí, si adquiríem un gos, etc. etc. i després, entre els quatre de la família, fèiem una votació, per decidir democràticament el que adquiriríem o faríem en cadascun dels nostres desitjos. Doncs bé, el meu gran temor són les declaracions, afirmatives, del ministre, de Justícia, Gallardón, i el president del PP Rajoy i la Camacho, del PP català, que adverteixen als catalans que és un delicte prendre decisions i fer votacions dels seus  desitjos, per la qual cosa estic terriblement espantat pel perill que aquests polítics, amb la democràcia espanyola a la mà, posin tota la meva família a la presó per haver estat delinquint durant tants anys i esperem que el ministre d'Educació, Wert, no actualitzi la Santa Inquisició i condemni a ser crucificats tots els catalans catalanistes.
Pobres catalanistes, no sabem el que s'acosta amb aquests descendents del gran cabdill dictador, etc. etc.

Reconeixements
Carles Vilar i Massó. CALONGE.
El mes de juliol s'han complert 11 anys de la mort de mon pare, en Lluís Vilar i Subirana. Activista cultural i polític ja en temps difícils de la dictadura. Una funció que va fer amb els seus companys de la Colla del Museu que continuaren en el Centre d'Estudis Calongins, del qual fou president durant molts d'anys. Ho dic en aquesta carta ja que a part d'un petit esment del mateix Colonico i d'un altre de l'Ateneu Popular de Calonge, no s'ha fet cap homenatge pel desè aniversari de la seva mort. Crec que la seva figura almenys es mereixeria ser Fill Predilecte de la Vila de Calonge i que la Colla del Museu hauria de tenir un carrer al seu nom, ja que la tasca d'en Caner, Joan i Mig, s'ho mereixeria més quan l'Echevarria, Cargol, Viader encara són vius. Però els polítics que tenim pensen diferent i ho accepto, però si mon pare no s'ho mereix, posen el llistó molt alt. L'únic que per mi és intolerable és que només s'han recordat de mon pare per robar-li el seu treball, utilitzant les seves investigacions, oblidant que hi ha uns drets d'autor que s'han de respectar i no deixar que una empresa externa es lucri. Amb tot aquest fet m'ha quedat clar que per mi el regidor d'Urbanisme, Martí Fonalleras, és un simple lladregot i que la regidora de Cultura, la mentidera Dolors Mañas, mostra la seva patent incompetència. Naturalment la Família Vilar protegirà els drets de mon pare i no oblidarem la seva figura, més, quan gràcies a n'Elna, ha començat la tercera generació de descendents d'en Lluís Vilar i ?Subirana i, tal com deia, "Calonge Bona Terra, Millor Gent".

Les mans
Bernat Serdà Bertran. girona.
El tacte és un dels sentits que més perdura i les mans la seva màxima expressió. "Vaig ser a temps d'agafar-li la mà". Això deia una mare després d'avisar-la que el seu fill agonitzava en un hospital. Aquest gest, aquest contacte, els va transmetre moltes coses a un i altra: amor, consol, comiatÉ
Per què el tacte és el nostre sentit menys valorat? La meva dona diu que sempre es fixa en les mans d'una persona i que li agraden molt les meves (potser va ser el que la va ?ena??morar?). Les mans saluden, demostren amistat, acaronen, transmeten tendresa, participen del sexe, protegeixen, ajuden a comunicar-seÉ.
Quan ens fem grans i altres sentits comencen a minvar (vista, oïda, olfacte), valorem i donem més oportunitats a les mans per mostrar el que ofereixen. Potser seran també el darrer fil que ens connecti amb la vida.


El concert del Cor Maragall a l'Auditor de Girona se celebra avui al migdia i no a la tarda, com es deia en la contraportada d'ahir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook