Miquel Surós i Rams

Jordi Surós i Romagós.

LLORET DE MAR.

Fa un any que ens vas deixar. Mai hauria pensat que et trobaria tant a faltar, la teva absència se'm fa impossible de substituir.

Són molts els consells i ensenyances que em vares donar, i és la millor riquesa que em pogueres deixar.

Per pocs dies no vares conèixer el teu besnét Martí, però sé que des del cel el protegeixes i l'acarones.

Des d'aquí i mirant el cel t'enviem, l'Iris en Martí i jo, un petó molt gran.

T'estimo avi.

Acotacions a la senyora Ferrer

Luis Francisco Carrillo Pozo. GIRONA.

Encara que no sigui el destinatari de la carta publicada el 31 d'octubre, no puc resistir-me a fer algunes observacions a l'afectuosa missiva dirigida a Alicia Sánchez- Camacho. Només des d'una mentalitat totalitària es pot entendre que s'identifiqui una ideologia amb un territori, o que es rebutgi que una persona defensi unes idees, les que li plaguin. Em sona la seva carta a televisió cubana: El poble català vol això, rebutja això altre, som d'aquesta manera i no d'aquella altra. Qui ha dit que no es pot ser català i del PP? On es donen els carnets de bon català? Senyora Ferrer, no li fa vergonya, sent europea -i se suposa que de formació occidental- escriure aquestes coses? Se suposa que és mestra. No li fa vergonya afirmar coses que no són més que frases fetes (fer mal a aquesta terra, perseguir l'idioma, no invertir...), mancades d'aliment? Són així les seves classes, una successió de mentides? Vostè també adoctrina? Per favor, pensi abans de parlar.

La Girona Hispànica

Joan Benet Fernàndez. Girona.

La hispanitat d'una ciutat s'explica bàsicament per la situació física, però també pot ser per com sigui la majoria de la gent que hi visqui, que se senti atreta o pels seus governants que es mostrin afins al fet en qüestió. I de l'últim cas, veiem un exemple en el nom posat a la "plaça dura" del Mercadal: plaça de la Constitució. Una constitució espanyola. Nom posat en el seu moment pels governants d'un partit d'àmbit espanyol. No n'hi havia prou amb la la plaça dedicada al país del costat. I un cas més flagrant és el de mantenir un carrer, encara que diu avinguda, dedicat a la hispanitat a la zona de Sant Narcís. Un nom posat en temps d'aquella negra dictadura. El fet que els diferents governants següents sembli que s'entestin a mantenir totes aquestes denominacions demostra les seves afinitats.

Estratègies polítiques

Enric Creixell Moreno. Cadaqués.

Espero que el poble català no es deixi enredar de nou per aquells que han estat més de vint anys al poder, que han pogut aconseguir pactes fiscals, concerts econòmics...i que mai han sigut independentistes, ni han celebrat mai oficialment el 14 d'Abril.

Un somni d'estiu

fernando guerrero barrio. girona.

Sobre la polèmica suscitada amb la independència de Catalunya, al final tot queda en un somni d'estiu, després d'escoltar les manifestacions de la vicepresidenta de la Comissió i titular de Justícia, Viviane Reding, en la qual va reafirmar la posició oficial de la Comissió sobre la independència de Catalunya, la portaveu Reding sosté que "quan una part d'un Estat se separa els Tractats ja no se li apliquen" i segons Barroso va explicar, en casos com el de Catalunya o Escòcia: quan una regió d'un Estat membre s'independitza , no hi haurà dreceres en una hipotètica reincorporació a la UE d'una part esqueixada d'un Estat membre, i requeriria el vot unànime dels 27 membres actuals, de manera que una Catalunya independent quedaria fora de la Unió Europea. Sr. Mas, es pot dir més alt però no més clar, i vostè ho sabia i tot i així està utilitzant els independentistes per aconseguir el seu vot en les pròximes eleccions, però cal ser honestos i reconèixer que el seu "estat propi" també és inviable dins de la legalitat, per la qual cosa suggereixo que dediqui el seu temps a solucionar els nombrosos problemes de Catalunya en matèria de: ocupació, sanitat, educació i retallar l'administració, el sou dels seus polítics i els 43 mil milions de dèficit públic de seva comunitat i deixi de jugar a despistar.

Exigències morals i nacionalismes

Jesús Domingo Martínez. girona.

Al·ludint al document de la CEE "Orientacions Morals davant la situació actual d'Espanya", sobre el qual els bisbes s'han pronunciat en l'ultima Permanent quant als nacionalismes i les seves exigències morals, cal destacar que "la unitat històrica i cultural d'Espanya" pot ser manifestada i administrada de molt diferents maneres. L'Església no té res a dir sobre les diverses fórmules polítiques possibles, però es pot afirmar que "ha de ser respectada sempre la voluntat de tots els ciutadans afectats, de manera que les minories no hagin de patir imposicions o retallades dels seus drets". Es pot llegir també que "L'Església reconeix, en principi, la legitimitat de les posicions nacionalistes que, sense recórrer a la violència, per mètodes democràtics, pretenguin modificar la unitat política d'Espanya", però "les propostes nacionalistes han de ser justificades amb referència al bé comú de tota la població directament o indirectament afectada".

Per al portaveu de la CEE, "l'ésser humà és un subjecte lliure" i "la llibertat de la persona l'exerceix un subjecte". Per tant, "ésser humà i llibertat són dues unitats que no es poden contraposar. Cal afrontar les dues al mateix temps". En aquest sentit, ha comentat que "les propostes polítiques van encaminades a la desintegració de la unitat, que és Espanya, això produeix gran inquietud als bisbes perquè seria una posició que no té en compte el bé comú". "L'Església no entra en qüestions teòriques o polítiques però sí en elements fonamentals com valorar el bé de la unitat i de la diversitat i la manera de procedir. Hi ha criteris ètics, no val tot", ha manifestat. I és que "accions unilaterals, no són moralment acceptables".