La segona edició del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans defineix "referèndum" -votació de tots els ciutadans per pronunciar-se sobre una qüestió o per donar suport a una persona o mesura política-, i també ens explica amb precisió absoluta què és un "dictador" -persona que rep o s'arroga el dret de concentrar en ella tots els poders-. Dos conceptes a priori, "incompatibles" -és a dir, no compatibles segons l'IEC- perquè aquell que s'arroga el poder no sol tenir tendència a les "urnes" -vasos o caixes que serveixen per dipositar-hi cèdules, boles, etc., en un sorteig o votació-.
Al senador José Montilla, expresident de la Generalitat, no li agraden els "apriorismes" -adopció de principis o mètodes a priori, diu l'IEC- i ens recorda que els referèndums "són la modalitat preferida dels dictadors". Ras i curt, Montilla s'oposa que Catalunya pugui celebrar algun dia una consulta sobre la independència sense haver modificat, primer, la Constitució espanyola, el gran tabú, la llei de lleis que, precisament, es va votar en referèndum anys després de la mort del feixista Franco.
Les cames dels garants del sistema democràtic que ha deixat, legalment, centenars de milers de famílies a la misèria, tremolen quan veuen perillar l'statu quo. El senador -que quan era president es va manifestar pels carrers de Barcelona contra una sentència del Tribunal Constitucional, el garant d'aquesta llei que ara sacralitza- no vol que les coses canviïn; vol seguir essent català, espanyol i europeu. Endavant, doncs. Ara, paternalismes, els justos: invocar les sagrades escriptures per negar el referèndum d'autodeterminació és un anacronisme il·lustradament despòtic. Cal fixar dia, hora i lloc per posar punt i final a la política de la ficció, la que es passa el dia cantant les benaurances del si fóssim ?inde?pendents i la que no sap fer res més que predir l'arribada de l'apocalipsi. Necessitem tenir els peus a terra, no pas més ocurrències.
