costa de creure que malgrat la contundència de les xifres, un 20% més d'execucions hipotecàries entre els sis primers mesos de l'any i el mateix període del 2011, el poder judicial no s'ha adonat fins ara de la desmesura que suposa enviar al carrer milers de famílies, beneficiant, amb les seves sentències, únicament els bancs. Ara, jutges i fiscals sembla que prenen consciència de les repercussions socials de tanta execució i comencen a demanar una nova legislació que equilibri la balança entre el poder econòmic i els pobres mortals. El mateix passa amb algunes entitats bancàries, que només s'estoven quan es veuen ocupades pels manifestants i, aleshores sí que accepten negociar desnonaments i dacions en pagament.

En el segon trimestre ?d'enguany s'havien tramitat prop de 20.000 desnonaments a tot l'Estat i només a les comarques gironines els jutjats cursaven 1.473 execucions hipotecàries en els primers sis mesos del 2012. Xifres que omplen de valentia els bancs, que sabent com d'àgils són els jutjats amb els seves peticions, es mostren impassibles davant el clam desesperat de milers d'afectats. I potser, com els jutges, que acaben de reclamar una nova llei hipotecària per no sentir-se còmplices de tanta crueltat, els ciutadans també ens adonarem que plantant cara, aquell mur de formigó que fins ara ha estat el poder bancari només resulta una paret de fang.

Ens ho demostren cada dia tots aquells col·lectius que amb la seva protesta constant han aconseguit aturar i modificar unes quantes execucions i desnonaments i, o si més no, negociar en condicions més equilibrades allò que semblava inamovible. Aquests són els que hem d'aplaudir per tanta pedra picada durant els darrers anys i perquè gràcies a la seva tasca, ara, tots aquells que es feien passar per cecs comencen a veure quina era la realitat. Fins i tot els bancs, ara saben que no les tenen totes i que ja no sempre guanyaran.