L'Origen del Mal i la Teoria de Catàstrofes

Però tota aquesta proposta és massa elemental per ésser considerada la raó d'una causa que hagi portat a una crisi global. Es una pertorbació massa bàsica del sistema perquè pugui ser la vertadera font de tot aquest desgavell, que paguem injustament tots els ciutadans i que afecta els més dèbils, que som quasi tots. Un pot preguntar-se si hi ha d'haver quelcom que ajudi a explicar aquest canvi sobtat. Algun element o variades raons per les quals tot hagi fet un canvi brusc, tan important, que fins i tot podria considerar-se catastròfic.

Uns pocs anys abans del període on sembla començar el que descriuré com l'origen del mal que ara patim, un matemàtic francès, en René Thom, va desenvolupar un seguit d'elements senzills, per mitjà dels quals es pot entendre com els processos de qualsevol tipus poden evolucionar. El més senzill d'aquests escenaris dins de la teoria de les catàstrofes (així s'anomena el resultat de l'estudi de Thom), és la catàstrofe del doblec (que també es pot anomenar com: el plec o el plegament). Consisteix en un polinomi de tercer grau que convenientment parametritzat permet descriure com un sistema, tan complicat com es vulgui, un sistema aparentment estable, que evoluciona sense canvis per períodes llargs, sobtadament sofreix un canvi catastròfic. El polinomi del plec permet descriure en general l'evolució de moltes situacions que afecten tots els camps del coneixement i del comportament humans. Un petit canvi del paràmetre del polinomi explica molt bé com pot desencadenar-se una transició catastròfica del sistema. Un canvi mínim provoca una transició d'abast incalculable. L'esquema de Thom permet aprofundir més en qualsevol situació que s'adapti, com us he dit, a un sistema catastròfic senzill, encara que dissortadament no explica com evitar el fenomen en si.

De fet, l'origen d'aquesta situació socioeconòmica d'ara opino que l'hem d'associar a altres situacions catastròfiques que s'originaren a les darreries dels anys 60 i que continuaren durant els primers 70. Independentment del color polític de la part del món on es produiren revoltes en aquells temps, aquestes acabaren igual: amb una pacificació policial o militar. Al mateix temps d'aquestes turbulències, s'estava gestant una revolució tecnològica sense precedents. El descobriment del transistor i l'electrònica associada permetia, als qui ho sabien entendre amb suficient visió de futur, pensar en una possible manipulació social a gran escala per evitar les mostres de desassossec social que estaven patint. El desenvolupament increïble de la microelectrònica dels nostres temps ha permès arribar on som: comunicacions instantànies, disseminació de la informació, tant la inútil com l'útil, control de tots els detalls dels ciutadans per part de l'estat i dels clients per part dels bancs i les empreses (alhora controlades pels bancs). Tal control encara seria suportable, si no arribés a altres àmbits com l'art, la ciència, la salut i l'ensenyament. Per anomenar quatre pilars de la societat de l'exbenestar. No cal amoïnar-se gaire per veure com s'ha manipulat l'art a l'abast de la societat. La música i la literatura, per posar dos exemples i clarificar el que vull dir, s'han transformat en la producció d'un seguit d'objectes de consum que, aprofitant la seva naturalesa canviant, es modifiquen constantment, tot i que si se n'analitza amb cura el rendiment, res es transforma, excepte els mitjans per facilitar el consum. A més, la possibilitat que la música estigui a l'abast de tothom, s'empra sense embuts com un element essencial per desviar l'energia del jovent d'altres temes, molt més perillosos pels controladors de l'economia. L'aparició dels best sellers literaris és una altra faceta d'aquest maneig a què m'estic referint: la literatura ha esdevingut producció, amb el mateix destí profètic que el senyor Ford va preveure al fabricar el seu model T. Les grans editorials, plausiblement manipulades pels interessos bancaris, controlen la forma i el fons de la literatura d'origen i la seva traducció. Finalment no vull dir res sobre els esports, que per medi de la fàcil i immediata tramesa d'informació audiovisual, acaben de tapar els forats de manipulació social universal a gran escala.

Molt abans de tot això, la reflexió sobre les circumstàncies inhumanes dels treballadors del seu temps va fer que Marx i Engels donessin les pautes del que, posat a veure profetes en el passat remot, està passant ara. Per més que els manipuladors de l'opinió hi donin voltes, per justificar que els filòsofs comunistes no són els exemples a posar en aquestes qüestions. Malgrat això, és també obvi que les circums?tàncies d'avui no són les dels temps de Marx. Però així com a finals del segle XIX els mitjans de producció havien canviat prou per proporcionar uns nivells d'explotació mai vistos dels obrers, avui dia les formes de producció i els productes han fet un salt qualitatiu tan o més gran, comparable a aquell dels temps del naixement del marxisme. La diferència és que la capacitat de manipulació per part dels explotadors ara és immensa. Fins i tot dubto (m'agradaria equivocar-me) si serà possible l'aparició del o dels personatges que emplenin el buit filosòfic del nostre temps amb quelcom que s'assembli, encara que sigui de lluny, a la descripció de Marx i Engels de la condició obrera dels seus temps. I ho facin amb el mateix potencial que el manifest comunista: "Un fan?tasma recorre Europa..." etc. També ara hi ha explotació a més gran escala que a principis del segle XX. I amb aquesta mena d'esclavatge modern hi ha present la completa modificació dels hàbits dels ciutadans. L'alienació és molt més subtil ara que mai, només fas o t'arriba allò que volen que facis o que t'arribi. El que no interessa que facis o sàpigues, simplement no existeix en els mitjans d'informació habituals. La irrupció dels ordinadors que són o poden ser a les mans de tothom, que serveixen per a tot, des de la comunicació personal fins a la social, que en el fons no és més que una altra forma paradoxal d'incomunicació. El que pensem que és qualsevol cosa que imaginem, tot allò que pugui processar-se als aparells màgics a les puntes dels nostres dits, no és més que el que et proposen que imaginis, en el marc sense aturador de la capacitat dels computadors moderns.

No és pas gaire agosarat adonar-se que l'origen de la crisi que patim no està només en el propi sistema econòmic en què el món és immers, tal com diria en Marx. Cal afegir-hi una obvietat més, però: un canvi social catastròfic associat a la tecnologia i a les maneres actuals de relació de la societat i el treball derivades de la mateixa. I és per tot això que el desgavell encara no s'ha acabat, ni acabarà en un futur proper. Atès que aparentment vivim surant (fent surfing social) a la cúspide de l'onada salvatge, en el doblec del tsunami de la crisi catastròfica. Val més agafar-s'ho amb calma, però. Mai hem de perdre les esperances que en l'origen del mateix mal, sempre hi ha una causa social i política, una petita pertorbació que porta cap al remei de la seva curació revolucionària.