El 8 de gener de 1977, el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va publicar una reforma de l'article 54 de la Llei del Registre Civil, que va quedar de la següent manera: "En la inscripció s'expressarà el nom que es doni al nascut. Tractant-se d'espanyols, els noms hauran de consignar-se en alguna de les llengües espanyoles". També preveia que des d'aleshores l'encarregat del registre substituiria el nom propi, imposat amb anterioritat a la vigència de la reforma legislativa, pel seu equivalent onomàstic en qualsevol de les "llengües espanyoles". La reforma l'havia aprovada unes setmanes abans el Govern presidit per Adolfo Suárez, que aleshores encara exercia el càrrec per designació directa del Rei. La reforma per poder canviar el nom va ser impulsada principalment des de Catalunya. Sensibilitzar els catalans perquè s'acollissin a aquesta potestat va ser una de les campanyes que va promoure el Congrés de Cultura Catalana celebrat aquell any. Molts van ser els catalans que en les setmanes posteriors a l'entrada en vigor de la nova normativa van acudir als Registres Civils per catalanitzar el nom. Trenta-cinc anys després, una dona gironina que ha volgut canviar Ermesinda per Ermessenda, ha topat amb el mur de l'Administració de l'Estat. ?Després de diversos, llargs i enutjosos tràmits, s'ha trobat que en el DNI li han afegit dos noms darrere el d'Ermessenda: Dolores Eulalia. Això li comporta tornar a iniciar tota la paperassa. Com que no volem creure que l'administració de l'Estat sigui tan matussera o ?negada, hem de pensar que darrere del suposat error, perquè no té cap explicació justificable, hi ha alguna intencionalitat política que la Subdelegació del ?Govern hauria d'investigar per respecte als drets dels ciutadans.
