19 de novembre de 2012
19.11.2012

A QUI HEM DE DONAR EL NOSTRE VOT?

19.11.2012 | 01:00
A QUI HEM DE DONAR EL NOSTRE VOT?

S'acosten unes eleccions insòlites al Parlament, conseqüència de la gran manifestació de l'11 de setembre. La greu crisi econòmica que ens afecta, juntament amb l'actitud arrogant i despectiva del Govern de l'Estat envers el nostre país, van mobilitzar més d'un milió i mig de persones, a les quals s'haurien d'afegir les que sense anar a Barcelona s'hi van sentir identificades del tot. I a la manifestació hi havia gent natural de Catalunya i d'altres zones de l'Estat, catalanoparlants i no catalanoparlants. Cal imaginar que hi havia molta gent que no reclamava precisament la independència de Catalunya, però sí més autonomia o sobirania per no dependre tant de les decisions, tan sovint arbitràries, del Govern espanyol.
Personalment em preocupa molt veure com la campanya electoral, que no va començar el dia 8 de novembre, sinó l'endemà de l'11-S, està centrada sobretot en el tema de la independència, sobirania, dret a decidir, o digueu-ne com vulgueu: moltes vegades no queda gens clar de què parlen els polítics. Entenem bé què ens proposa, en l'aspecte nacional, cada partit i cada coalició que es presenta a aquestes eleccions?
Hem de procurar, a l'hora de decidir el vot, de no oblidar qüestions tan transcendentals per a les persones que vivim a Catalunya i que necessitem tenir seguretat personal i familiar. I aquesta seguretat la fonamentaria en:
- Tenir un habitatge digne, dret reconegut a la Constitució Espanyola.
- Tenir prou cobertes les necessitats sanitàries.
- Rebre un ensenyament de qualitat i a l'abast de tots els ciutadans, naturals del país o nouvinguts.
- Tenir cobertes les necessitats alimentàries amb un mínim de qualitat.
Crec que aquests quatre aspectes són bàsics i són els principals que totes les persones que viuen a Catalunya, sense excepció de cap mena, han de tenir garantits. Cal esmentar, també, la seguretat que necessiten els pensionistes de continuar percebent les pensions que, a més, han de ser revaluades cada any d'acord amb l'IPC.
La situació actual real, però, no convida pas a l'optimisme: a Catalunya hi ha el 22,6% d'atur (840.400 persones); a la demarcació de Girona l'atur és del 21,9% i afecta 85.700 persones, mentre que al conjunt de l'Estat és del 25% (5.778.100 persones). Aquestes xifres (dades de l'Idescat del 30 de setembre) van creixent i no sembla que, per ara, hagin de disminuir.
Les retallades que aquests darrers anys han afectat la sanitat i l'ensenyament, així com els desnonaments que es produeixen diàriament, posen en una situació precària i de més desigualtat que mai el segment més desafavorit de la població. Segment que, d'altra banda, cada vegada és més nombrós.
Mentre la situació és tan greu per a la part més feble de la societat, veiem com es destinen grans quantitats de diners a salvar els bancs que han contribuït a crear-la i a obres faraòniques que són innecessàries o supèrflues. Veiem que l'estalvi pressupostari ha recaigut en el sectors feble i mitjà de la societat i que s'han disminuït els impostos als més rics. S'ha facilitat l'acomiadament dels treballadors i s'ha afavorit la multiplicació dels ?contrac?tes escombraria que no donen cap seguretat a les persones contractades. Que es permet la fugida de capitals i no es lluita, o no es fa prou, contra la corrupció. Que es manté un nivell de despesa militar innecessari que només beneficia uns sectors determinats.
Em sembla que a l'hora de valorar a qui donem el nostre vot, a més de la qüestió d'independència sí o independència no, hem de tenir molt en compte quines són les candidatures que, a més, faran tot el possible per vetllar pels aspectes de seguretat que he esmentat abans, per a totes les persones que vivim al país i que, a més, s'esforçaran a aconseguir una millor distribució de la riquesa entre tots els ciutadans, ja siguin de ple dret o nouvinguts.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook