S'acosten unes eleccions insòlites al Parlament, conseqüència de la gran manifestació de l'11 de setembre. La greu crisi econòmica que ens afecta, juntament amb l'actitud arrogant i despectiva del Govern de l'Estat envers el nostre país, van mobilitzar més d'un milió i mig de persones, a les quals s'haurien d'afegir les que sense anar a Barcelona s'hi van sentir identificades del tot. I a la manifestació hi havia gent natural de Catalunya i d'altres zones de l'Estat, catalanoparlants i no catalanoparlants. Cal imaginar que hi havia molta gent que no reclamava precisament la independència de Catalunya, però sí més autonomia o sobirania per no dependre tant de les decisions, tan sovint arbitràries, del Govern espanyol.

Personalment em preocupa molt veure com la campanya electoral, que no va començar el dia 8 de novembre, sinó l'endemà de l'11-S, està centrada sobretot en el tema de la independència, sobirania, dret a decidir, o digueu-ne com vulgueu: moltes vegades no queda gens clar de què parlen els polítics. Entenem bé què ens proposa, en l'aspecte nacional, cada partit i cada coalició que es presenta a aquestes eleccions?

Hem de procurar, a l'hora de decidir el vot, de no oblidar qüestions tan transcendentals per a les persones que vivim a Catalunya i que necessitem tenir seguretat personal i familiar. I aquesta seguretat la fonamentaria en:

- Tenir un habitatge digne, dret reconegut a la Constitució Espanyola.

- Tenir prou cobertes les necessitats sanitàries.

- Rebre un ensenyament de qualitat i a l'abast de tots els ciutadans, naturals del país o nouvinguts.

- Tenir cobertes les necessitats alimentàries amb un mínim de qualitat.

Crec que aquests quatre aspectes són bàsics i són els principals que totes les persones que viuen a Catalunya, sense excepció de cap mena, han de tenir garantits. Cal esmentar, també, la seguretat que necessiten els pensionistes de continuar percebent les pensions que, a més, han de ser revaluades cada any d'acord amb l'IPC.

La situació actual real, però, no convida pas a l'optimisme: a Catalunya hi ha el 22,6% d'atur (840.400 persones); a la demarcació de Girona l'atur és del 21,9% i afecta 85.700 persones, mentre que al conjunt de l'Estat és del 25% (5.778.100 persones). Aquestes xifres (dades de l'Idescat del 30 de setembre) van creixent i no sembla que, per ara, hagin de disminuir.

Les retallades que aquests darrers anys han afectat la sanitat i l'ensenyament, així com els desnonaments que es produeixen diàriament, posen en una situació precària i de més desigualtat que mai el segment més desafavorit de la població. Segment que, d'altra banda, cada vegada és més nombrós.

Mentre la situació és tan greu per a la part més feble de la societat, veiem com es destinen grans quantitats de diners a salvar els bancs que han contribuït a crear-la i a obres faraòniques que són innecessàries o supèrflues. Veiem que l'estalvi pressupostari ha recaigut en el sectors feble i mitjà de la societat i que s'han disminuït els impostos als més rics. S'ha facilitat l'acomiadament dels treballadors i s'ha afavorit la multiplicació dels ?contrac?tes escombraria que no donen cap seguretat a les persones contractades. Que es permet la fugida de capitals i no es lluita, o no es fa prou, contra la corrupció. Que es manté un nivell de despesa militar innecessari que només beneficia uns sectors determinats.

Em sembla que a l'hora de valorar a qui donem el nostre vot, a més de la qüestió d'independència sí o independència no, hem de tenir molt en compte quines són les candidatures que, a més, faran tot el possible per vetllar pels aspectes de seguretat que he esmentat abans, per a totes les persones que vivim al país i que, a més, s'esforçaran a aconseguir una millor distribució de la riquesa entre tots els ciutadans, ja siguin de ple dret o nouvinguts.