Ala família nombrosa dels fulls de calendari no tots reben un tracte igual. Sempre hi ha un maig lluminós que, per fer les coses més planeres, rima bé amb raig. La saviesa dels refranys aprofita que l'abril -posats a regar rodolins- li escau que les aigües que cauen siguin mil; i allò de la falç al puny li va bé al juny, que mostra la força de la collita calenta. Els mesos, posats a encendre el fanal del sol, ho fan de manera variada. L'estiu porta la canícula amb sol possessiu i dominador, capaç ell de fer venir gent de tot arreu per a gaudir de la lluminositat enlluernant, ben a l'inrevés dels fulls de mesos de dies curts que en el seu ensopiment només poden fer cremar un sol d'estar per casa.
Fàcilment es confegiria una extensa agenda literària amb unes quantes parades a cada mes. Es podria obrir amb el que Joan Maragall contempla a les minves de gener, quan "a cada moment sembla que han d'esclatar les branques nues i que s'ha d'embaumar tota la terra". I es podria cloure el repertori amb aquell desembre congelat que confós es retira. Novembres i desembres són una mena de terra de ningú. El sol s'adorm després de la seva apassionada cursa i d'haver-ho deixat tot torrat. Ara són aquells dies que els gironins podem entendre com un esquerdís del calendari, endormiscat entre Fires i Nadal. És hora de resseguir les postes de sol, que als mesos de capalt són per la banda de Puigsacalm, i ara s'ajeu pel Montseny. És la madura calma de la tardor que ens convida a l'admiració de tot el que és natural i escoltar la serenitat que diu Osvald Cardona "un vagareig em du a l'edat llunyana quan l'univers va ser d'un home sol, mes jo no sé si em ve una vida nova o si l'antiga vida em mi es retroba".
L'acompanyament dels escriptors troba terreny adobat en dies freds i curts, "quan les fulles mig cauen i mig volen"; Guerau de Liost es referia així a les fulles del seu Montseny, però són també les del calendari prim dels últims mesos d'un altre any. "Amb gust de novembre -ara és Francesca Laguarda qui fa mig caure i mig volar un full de paper sensible- perquè veus amb gust de novembre i d'albes grogues als dits, deturo els meus ulls desvestits al suau alentir del teu tacte. M'asilo al teu rastre quan passes i exulto en silenci el teu nom, de puntetes".
I és que a Girona li escau la tardor, un temps de puntetes, doncs. Els poetes d'un altre segle i d'un altre tarannà pontificaven sobre la subtilitat de la tardor gironina, aleshores fixada a la Devesa molt abans que governants i ciutadans ens hi giréssim d'esquena. Ben mirat potser no s'ha trencat mai el fil de l'ànima poètica a la literatura de Girona. Els gironins de certa edat recordarem que en aquella llarga ?post?guerra ja va ser molt destacable l'aparició del llibre Cinc poetes de Girona, com si aquell número tan curt ja indiqués les dificultats de fer aquell aplec. Actualment aquell número el tenim multiplicat per molts versos, autors, addictes, premis, públic, editorials. Ara que acabem un altre any, seria llarg i difícil ressenyar els incomptables llibres de poesia que han aparegut en presentacions multitudinàries, rutes realitzades amb lectures de poemaris escollits per profunds coneixedors de la poesia, recitals que han retrobat autors i organitzadors, festes i diades amb dedicació a l'art poètic, tot un calendari de poesia, ja no a la semiclandestinitat d'aquella postguerra que deiem, sinó a la llum de la plaça oberta, dels patis arrecerats de la Girona profunda, i dels millors auditoris de la ciutat. És un goig deixar constància d'una fina i alta sensibilitat, quan aquests dies, de balanços de fi d'any, les fulles i els fulls mig cauen i mig volen.
