10 de desembre de 2012
10.12.2012
Diari de Girona

INDEPENDÈNCIA I REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA

10.12.2012 | 01:00
INDEPENDÈNCIA I REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA

bé, ja tenim la resposta. Després de la massiva manifestació del passat 11 de setembre a Barcelona, el poble català ha parlat a les urnes. La majoria vol que Catalunya sigui sobirana, però no vol que el procés el piloti un sol partit. El missatge és clar: els partits sobiranistes han de col·laborar per aconseguir la independència de Catalunya i perquè neixi una República catalana.
Però, al meu parer, la independència per si sola no satisfarà els anhels de canvi del poble català. No satisfarà del tot els desitjos del milió i mig de persones que sí, l'11-S cridaven independència, però que ara també exigeixen als polítics una altra manera de fer: que treballin plegats per superar aquesta gravíssima crisi econòmica, per crear llocs de treball i per salvar l'estat del benestar. Sí, cridaven independència, però no tan sols reivindicaven la llibertat nacional, també exigien mantenir els seus drets democràtics i socials.
Si volem que la futura República catalana sigui democràtica, plural i social, cal endegar un profund procés de regeneració democràtica i un canvi substancial en la manera de fer política. O els polítics canvien o els canviaran a ells.
Per aconseguir aquests objectius, crec que caldran dues eines legislatives que el proper Parlament hauria d'aprovar, d'ofici, o si els partits polítics es fan l'orni, a instàncies d'iniciatives legislatives populars.
La llei electoral catalana s'hauria d'apartar totalment del contingut de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) espanyola i analitzar les experiències legislatives d'altres estats. Ens cal una llei electoral que estableixi l'obligatorietat de les llistes obertes en tots els processos electorals (l'elector podrà triar entre els candidats que li ofereixin els partits -escollits prèviament en unes primàries internes- i no només uns noms d'unes llistes tancades en les quals la meritocràcia cada vegada importa menys i l'obediència a la jerarquia partidària cada cop més). Que defineixi unes noves circumscripcions electorals que -si bé no siguin unipersonals- siguin d'àmbit territorial més petit i facilitin la identificació entre electes i electors (i s'aconsegueixi que els ciutadans coneguin personalment al diputat de la seva comarca i sàpiguen allò que fa al Parlament). Que doti els càrrecs electes de mitjans per fer la seva tasca en el territori (per exemple, oficines parlamentàries públiques en cada comarca, de fàcil accés i amb horaris d'atenció al públic, on els diputats atenguin els electors del seu territori, escoltin les seves peticions i les traslladin en seu parlamentària). Que estableixi la limitació de mandats i que exigeixi una gran transparència sobre el patrimoni i la professió dels electes. Que doti els electors de mecanismes de control sobre els electes, incloent mecanismes per revocar-los dels seus càrrecs (un procés administratiu semblant a l'impeachment anglosaxó), per conductes contràries a l'ètica política, per promeses electorals incomplertes, per accions contràries als interessos dels electors i per subordinació dels interessos d'aquests a la voluntat dels jerarques d'un determinat partit. En definitiva, limitació del mandat representatiu i instauració del mandat imperatiu dels electors sobre els càrrecs electes.
La llei de partits ha d'establir un règim d'organització, funcionament i finançament comú per a tots els partits, que s'imposi sobre el contingut dels seus respectius estatuts interns i que preceptuï l'obligatorietat de les eleccions primàries per escollir tots els candidats a càrrecs electes. Una llei que creï un organisme regulador per controlar el funcionament democràtic dels partits i que pugui suspendre la participació en unes eleccions d'aquells partits que incompleixin els requisits legals i/o no tinguin un funcionament intern democràtic. Una llei de partits que defineixi també, amb transparència i claredat, les fonts permeses -i les prohibides- pel finançament dels partits i els obligui a fer-les públiques de forma periòdica. En definitiva, posar fi a la partitocràcia i fer renéixer la democràcia.
Només així aconseguirem que el nostre poble cregui en la nova República, catalana, democràtica, plural i social.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook