Una hipòtesi per al que està passant. El ministre Wert i el govern que l'aguanta tenen, entre altres determinacions, la de segar l'herba sota els peus als socialistes, per masegar-los una mica més. És sabut que Andalusia i Catalunya han estats els principals graners de vots del PSOE a les eleccions generals, ja que Madrid i el seu entorn van caure en mans del PP fa més de vint anys. Tot el que perjudiqui el socialisme català és beneficiós per al PP espanyol, encara que no hi hagi un transvasament directe de vots.

A les eleccions de fa un any, el PSC va deixar de ser, per primera vegada, el partit més votat a Catalunya en unes generals. No pas en benefici directe del PP, sinó de CiU, que va alçar-se amb la primera posició. Però els vots perduts per Carme Chacón van ser diputats de menys per a Rodríguez Zapatero, i això va incrementar l'abast de la derrota. En canvi, l'any 2008, el gran resultat del PSC va permetre al PSOE guanyar unes eleccions que hauria perdut segons els resultats a la resta de l'Estat.

Les dades del 25-N, la forta davallada socialista en un marc de debat polaritzat en termes nacionalistes, han estat sens dubte analitzats tant pel Govern espanyol com pel partit que el regenta, i no hem d'oblidar que el ministre Wert és sociòleg de professió. No se li escapa que mantenir la tensió nacional juga en contra dels partidaris de la negociació i l'entesa, com ara els federalistes de Pere Navarro.

Pot semblar que s'ha passat de frenada en triar la llengua escolar com a objecte del combat, ja que en aquest tema el PSC forma part del bloc que defensa la immersió. Però el ministre no ignora que una part dels votants tradicionals del PSC, als barris que viuen i se socialitzen en castellà i on el català només se sent a classe, són potencialment crítics amb aquesta posició, i que aquest potencial es revelarà si se'ls sotmet a pressió en un clima que no admeti ni grisos ni matisos. Al mateix temps, el PSOE es veurà obligat a triar entre dos horitzons negatius: passar per poc patriota en uns moments d'exaltació nacional, o apuntar-se a la desfilada i qüestionar el PSC.

Aconseguir aquest mapa desfavorable per als socialistes podria ser un dels motius pels quals Wert ha llançat el seu desafiament ignorant potser, malgrat tota la seva ciència sociològica, coses com la que els explicaré per acabar. Va passar dilluns en un restaurant econòmic. Una taula amb sis persones parlant en castellà. Una d'elles s'aixeca per anar al servei, passa davant de la tele just quan apareixia en ministre Wert, i en un perfecte castellà amb accent de barri castellanoparlant, diu: "No, si esos también nos van a quitar el catalán".