18 de desembre de 2012
18.12.2012

PARLAMENTARIS DEL TERRITORI O DEL SEU PARTIT?

18.12.2012 | 01:00

Ahir es va constituir la nova legislatura del Parlament de Catalunya, que té com a primera i transcendental missió elegir un president de la Generalitat, però que immediatament després haurà de barallar-se amb un programa complicat: lluitar contra la crisi des d'uns nous pressupostos que caldrà elaborar amb ingressos minvants i necessitats socials creixents, i complir els compromisos sobre el dret a decidir anunciats en campanya per partits que sumen àmplia majoria. La representació de la província de Girona és de 17 diputats sobre un total de 135. En la realitat, es tracta d'una representació més formal que efectiva. Els diputats es deuen democràticament a tots els votants de la província i funcionalment al que mani la direcció del grup parlamentari, i si tenen temps d'exercir d'advocats de les respectives comarques, serà perquè el partit així o vol o ho permet. Els diputats saben que el seu futur polític depèn més de complaure els caps del seu grup i del seu partit que d'aconseguir connectar amb els ciutadans del seu poble o comarca. Les excepcions confirmen la regla, que no és desmentida per gestos ocasionals que suposen una mínima part del balanç general. El resultat és un dèficit de representació de la realitat diària del territori, que al seu torn no ajuda gens a evitar la tan comentada desafecció. El Parlament ha de debatre i legislar els grans problemes nacionals. Però al mateix temps ha de ser caixa de ressonància i d'exigència al Govern dels neguits, esperances i exigències de cada poble, de cada ciutat i de cada comarca. No es coneix cap cas, des de 1980, de cap diputat que hagi trencat la disciplina del vot del seu partit per defensar uns interessos del seu territori. El sistema electoral i el funcionament de la cambra s'haurien de modificar per donar cabuda a aquesta dualitat, de manera que quan es vota un candidat se sabés si aspira a representar i defensar el territori concret o si el negligirà perquè l'absorbeixen temes d'abast general, i el temps no és de goma.No és pas impensable que els ciutadans prefereixin determinat candidat per a una feina, però no per a l'altra, i la fórmula electoral i el reglament parlamentari haurien de redissenyar-se de manera que el dilema no fos excloent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook