20 de desembre de 2012
20.12.2012
Diari de Girona

Exposats a la vergonya pública

20.12.2012 | 01:00
Exposats a la vergonya pública

benvolgut ministre Montoro, com li diria al seu company de gabinet, el ministre d'Educació, "vamos por trabajo que es tarde y quiere llover. Usted ya me entiende". Assabentat de la seva iniciativa segons la qual vol publicar la llista dels defraudadors a Hisenda, és a dir, una mena de retorn a la picota de l'Edat Mitjana (càstig que consistia a exposar a la vergonya pública homes i dones que havien comès petits delictes o faltes, com ara robar als camps -saltamarges- o no pagar impostos al senyor feudal), permeti'm que li faci unes quantes consideracions.

Per començar, només vull recordar-li que mentre els catalans no ens declarem independents de vostès i de les seves campanyes exemplaritzants, fins que no tinguem el nostre ministre i Ministeri d'Hisenda propis, vostè, malauradament, encara serà el nostre ministre d'Hisenda, i per tant totes les seves decisions (massa sovint no gaire encertades) ens afectaran i impactaran de ple. En aquest sentit, la pensada d'establir una llista de defraudadors i d'exposar-la públicament suposo que no té res a veure amb nosaltres, els catalans, perquè, com ja deu saber, i va escriure Pla, "el català descansa quan paga". Segurament perquè llavors vostès, els espanyols, ja no el poden emprenyar més.

Dit això, també voldria fer-li un suggeriment de cara a millorar notablement la seva proposta. O sigui, vostè i el seu equip ministerial (la menjadora per a alts càrrecs nomenats a dit que suposa qualsevol ministeri espanyol) suposo que han arribat a la conclusió que exposar a la vergonya pública els noms i cognoms d'aquells que defrauden, que no paguen a Hisenda, és una manera eficaç d'acabar amb el frau. Ara bé, en comptes de desenvolupar aquest propòsit en negatiu, exposant els culpables com a mesura exemplaritzant i fins i tot intimidant preventivament el contribuent que sí que paga, escolti, per què no ho fa a l'inrevés? És a dir, estimulant els contribuents amb exemples en positiu perquè continuïn pagant els impostos?

Que consti que només és una idea o un suggeriment (potser provocat per l'esperit nadalenc que en aquestes dates ho impregna tot) destinat a convertir la seva iniciativa ministerial en una campanya en positiu. Per exemple, què li diria jo ara?, no seria molt millor i molt més estimulant de cara al contribuent publicar la darrera declaració de renda (amb fotocòpia dels comprovants de pagament) de la Casa Reial? O sigui, tants diners ingressats (que li recordo que es paguen amb els nostres impostos), tants de gastats, en queden tants i per tant s'ha de pagar tal quantitat. Què li sembla? No em dirà que no seria exemplaritzant i molt.

En el mateix sentit, i recordant aquella mena de piràmide que formen totes les societats, també seria molt positiu fer el mateix amb les declaracions de renda dels darrers presidents del Govern (Zapatero, Aznar, Felipe González, etc.). O sigui, tants milers d'euros anuals per haver estat president, més tants per ser assessor d'aquesta empresa (Aznar privatitza Endesa l'any 2004 i actualment cobra 200.000€ anuals com assessor d'aquesta elèctrica), més tants en concepte de conferències, etc., fan tant. Total a pagar: tants milers d'euros. Oi que seria molt alliçonador saber el que paguen els antics presidents? I, evidentment, també estaria molt bé que es fessin públiques les darreres declaracions dels antics ministres, perquè es veiés clarament que a l'Estat espanyol (modern?, europeu? i democràtic?) tothom contribueix a l'esforç impositiu. En aquest sentit, seria altament edificant que el contribuent sabés què han declarat i pagat enguany patriotes de solvència contrastada com ara els descendents de Franco, o la mateixa duquessa d'Alba, Gran d'Espanya. De fet es podria dir el mateix pel que fa als membres de la Conferència Episcopal Espanyola en general i a Rouco Varela en particular (espanyols d'altíssima moralitat). Ara bé, sovint em demano, senyor ministre, com s'ho fan per pagar l'IBI de tantes catedrals, esglésies, convents, m
onestirs, seminaris, col·legis privats, etc.

Tot això, ministre Montoro, pel que fa al sector públic o, diguem-ne, concertat. Però, pel que fa al sector privat, què li semblaria fer públic el que ha pagat enguany en concepte de declaració de renda (exercici 2011) el senyor Botín? Sí, recordi que la família Botín és la propietària no només del Banc de Santander sinó també del Banesto. Per tant, fer pública la seva declaració seria no només exemplaritzant, sinó altament edificant. Un estímul notable per al contribuent. I el mateix per les següents famílies: Entrecanales, propietària d'Endesa i d'Acciona; Florentino Pérez (ACS i Unión Fenosa); Alberto Cortina i Alberto Alcocer (ACS, Unión Fenosa i Iberdrola); Família March (ACS, Unión Fenosa, Iberdrola i Acerinox); Germanes Koplowitz (Immobiliària Colonial, FCC i Banc Sabadell); Família Lara (Banc Sabadell i Antena 3); Família del Pino (Ferrovial, Gamesa, Cintra i Indra); Luis del Rivero (Sacyr Vallehermoso i Repsol); Juan Abelló (Sacyr Vallehermoso, Repsol i Aguas de Barcelona); Amancio Ortega (Aguas de Barcelona i Inditex); Família Polanco (Sogecable), o el mateix Berlusconi (Telecinco).

No sé, senyor Montoro, si el meu suggeriment haurà servit per millorar la seva proposta d'escarni públic d'aquells que defrauden a Hisenda a l'Estat espanyol. De tota manera, crec que vostè i el seu equip ministerial obtindrien resultats molt més notables si fessin una campanya en positiu, com ara la que li he proposat; una campanya que demostrés que a l'Estat espanyol qui més guanya és qui més contribueix.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook