M'adono que encara sóc massa ingenu. Estic astorat en veure que el problema de la negociació entre CiU i ERC no s'ha produït pel nivell de les retallades que diuen cal fer, sinó a la data del referèndum. Creia que només es tractava d'una qüestió tècnica i és quan temps es necessita per organitzar-lo correctament. Entenc que d'entrada cal intentar-ho segons la legislació espanyola, és a dir, esperar que el govern del PP digui que no. No hi ha massa recorregut per aquesta banda.

Em sembla que el que està passant és que els poders fàctics catalans a poc a poc es van organitzant per intentar controlar un procés que se'ls ha anat de les mans. No em crec que Catalunya no tingui una gran burgesia contraria als interessos del país com ha fet sempre: 1640, 1714, 1875, 1908, 1909, 1936, per només posar els més evidents. Seria la primera vegada que això passa.

Ara bé, el problema és que la manifestació de l'11 de setembre va ser fonamentalment la contestació de les classes mitjanes davant el procés de proletarització que pateixen i que ho veuen reflectit en els seus fills que han de buscar feina a l'estranger. Si no es fa el referèndum, les classes mitjanes en comptes de considerar que el problema és Espanya consideraran que el problema és algú a Catalunya. A més, mireu-vos-ho com vulgueu, però estem molt a prop de 1714 i no voler fer un referèndum en aquesta data és una cosa inimaginable. La reacció ja comença a fer camí, trencaran les cames a tots aquells que es declarin sobiranistes. Es veuen ja algunes entrades amb els peus per davant i gent lesionada. I només és el principi. M'agradarà veure què passa, a l'hora de la veritat amb els 13 diputats d'UDC. Al final potser només quedarem defensant el referèndum uns quants de CDC, els d'ERC, els d'ICV, els de la CUP i els federalistes de veritat, aquells que ja hi estàvem d'acord durant el franquisme. Tinc un amic socialista, ningú és perfecte, que té un gran sentit polític i com que és difícil pensar en socialista en aquests moments em diu que ell té la solució per als sobiranistes davant dels esculls d'un referèndum. L'escolto. Resulta que el 2014 és l'any de les eleccions europees, unes eleccions que com tothom sap serveixen per escollir uns diputats que no manen res, que a la vegada els mana una mena de govern que tampoc mana res i que a la vegada el mana una coalició formada per Standars and Poor's i Goldman Sachs i el Partit Comunista Xinès. Per tant es pot aprofitar per fer alguna cosa útil. Per exemple una gran coalició independentista. Un referèndum de fet sense que ningú ho pugui prohibir. A més en comptes de votar el 20% aniria a votar el 80%. I no hi ha ni Aznar ni Tribunal Constitucional que hi pugui dir res de res. I, a més, amb tota Europa mirant-nos. És una idea. Tranquils, no diré el nom però el paio és bo.