Un diari espanyol de credibilitat més que contrastada, El País, va publicar diumenge passat, dia 23, una notícia tan contundent com ara aquesta: "Mandos policiales actúan fuera de la ley contra políticos catalanes". I a sota, aquest destacat: "Los agentes difunden acusaciones sin pruebas para denigrar a los soberanistas".

Suposo que tothom pot entendre (espanyols progressistes inclosos, lectors del rotatiu esmentat) que aquests "polítics catalans" del titular són els mateixos que els "sobiranistes" del destacat, i que per tant aquests comandaments policials espanyols no actuen pas fora de la llei contra líders del PSC-PSOE, del PP o de C's, sinó contra Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya o les CUP. O sigui, que filant una mica més prim i titulant menys pel boc gros la notícia a la qual ens referim podria haver quedat així: "Comandaments policials actuen fora de la llei contra polítics sobiranistes, o actuen fora de la llei contra polítics nacionalistes i independentistes". O potser el senyor Navarro, la senyora Sánchez-Camacho i el senyor Rivera no són catalans?

Ara bé, també cal dir que aquests líders unionistes, les cúpules dels seus partits, els seus afiliats i els seus simpatitzants no "reben (en el sentit de patir-la) cap actuació al marge de la llei per part de comandaments policials". Poden ser tot el catalans que es vulgui, però la seva ideologia unionista amb l'Estat espanyol sembla que els immunitza o protegeix. En canvi els sobiranistes, ja siguin nacionalistes de CiU o independentistes d'ERC o de les CUP, sembla ser que no gaudeixen d'aquesta protecció o aixopluc democràtic, diríem (i més tenint en compte que han estat escollits a les urnes i que són representants de la voluntat popular, etc.), i per tant poden ser "acusats sense proves amb l'objectiu de denigrar-los personalment i políticament". Però, compte, perquè això passa en un suposat estat de dret, constitucional, en la jove democràcia espanyola, exemple de transició democràtica i bla, bla, bla. Per tant, aquesta notícia encara és molt més greu, perquè aquí, abans de la mort del dictador l'any 1975, la policia franquista et podia detenir sense cap motiu i apallissar-te a mort en una comissaria i no passava res. Què li passa a la jove democràcia espanyola? No serà que va néixer amb una greu malformació democràtica?

Però, ara que hem esmentat les cúpules dels partits sobiranistes (nacionalistes i independentistes), els seus afiliats i els seus simpatitzants (no m'atreveixo a dir votants perquè crec que encara no poden esbrinar què votem quan hi ha eleccions), cal dir que aquestes actuacions fora de la llei de comandaments policials contra polítics nacionalistes o independentistes, difonent o escapant acusacions sense proves per denigrar-los políticament i personalment, no es limiten només a líders destacats d'aquestes formacions, sinó que van més enllà. En aquest sentit la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, avisava en unes declaracions a Nació Digital que "l'Estat espanyol utilitzarà totes les vies que calgui per frenar la independència de Catalunya, des de l'ofegament econòmic del país fins a la inhabilitació del president de la Generalitat, Artur Mas, o la suspensió de l'autonomia catalana".

Per tant, i quan un Estat com l'espanyol (al marge del que puguin fer pel seu compte i risc alguns comandaments policials), pretén ofegar la nostra economia (la nacional catalana) per frenar la independència de Catalunya, això significa que tant el Govern central com l'Estat estan molt espantats. La pregunta és òbvia: i per què ho haurien d'estar? Resposta: perquè s'adonen que podem arribar a celebrar un referèndum per l'autodeterminació (malgrat tots els entrebancs que ens posaran), guanyar-lo i declarar-nos independents l'any vinent o el 2014. Ara bé, ¿el fet provat que cada any surten de casa nostra 16.000 milions d'euros en direcció a Madrid i que no tornen (per a comprovar-ho només cal agafar la N-II a la Jonquera i anar fins a Girona) no prova que l'Estat espanyol ja fa dècades que ens està ofegant econòmicament? La diferència entre abans i ara és que la crisi que patim ha posat de manifest com i fins a quin punt Madrid ens escanya i espolia, i això ha fet obrir els ulls a molts catalans que el passat 25-N van votar en conseqüència.

Dit tot això, i per anar acabant, caldria recordar aquella frase (potser de Plutarc?) que diu: "No n'hi ha prou que la dona del Cèsar sigui honesta; també ha de semblar-ho". Evidentment, no em refereixo a cap esposa de cap president ni de cap polític català, ja sigui nacionalista el primer o independentista el segon, sinó a l'Estat espanyol com a aparell, com a maquinària imponent, el marit de la qual és el Govern central de torn, un marit-Govern que pot canviar cada 4 anys. Per tant, no n'hi hauria prou que l'Estat espanyol (inclosos comandaments policials que bla, bla, bla) fos honest (en el sentit d'honrat, legal, constitucional, democràtic, etc.); també hauria de semblar-ho.

Finalment, ara sí, i com que hauríem d'aprendre tot el que ens pugui fer falta més endavant de cada prova o il·legalitat democràtica que ara passem, patim o patirem, almenys que això ens serveixi per quan tinguem el nostre propi Estat. O sigui, que cap comandament policial d'una futura i cada vegada més propera Catalunya independent mai no pugui actuar al marge de la llei contra res ni ningú.