Cartes

M. àngels Pagès Calvet. Ventalló.

En encetar aquest 2013 amb molts mals auguris per part dels qui ens governen, trobo ben interessant el missatge de Benet XVI per a la Jornada Mundial de la Pau, que, com ja és tradició, es celebra el primer dia de l'any. El lema per aquesta ocasió és: "Feliços els qui treballen per la pau".

Insisteix en què la pau és alhora un do de Déu i també una tasca humana. Per això convida tota persona i tota comunitat (religiosa i civil, educativa i cultural) a treballar pel bé comú de totes les societats i en tots els nivells. Queden encara molts reptes per assolir. Respecte per la vida en els seus múltiples aspectes, dret a accedir a un lloc de treball, possibilitat que tothom pugui desenvolupar les seves potències, etc. Tots estem implicats a treballar per la cultura de la pau, però als dirigents polítics és a qui més els correspon. Els ho demana la construcció d'un nou model solidari i sostenible de desenvolupament i d'economia, estructurat tenint Déu com a referència última i orientat veritablement al bé comú on hi hagi una construcció ètica dels mercats monetaris, financers i comercials.

Vull somiar i no perdre l'esperança que tots plegats anirem lluitant per anar construint una societat més justa i equitativa. Els meus desitjos són que l'any 2013 sigui una mica millor per a tots.

Menys banderes i més seny

Enric Mestres Girbal. tossa de mar.

Han passat les turbulències i la febre preelectoral, i el Govern de Catalunya, de la mà d'un equip compost per somiatruites i aprofitats, es prepara per fer-nos passar les de Caín, per fer-nos travessar un desert de misèria on els únics oasis estan en mans dels polítics i assimilats.

Els cants de sirena s'han transformat en brams de lleó marí i els domadors es preparen per fer el seu xow davant un públic enfervorit, sense voler adonar-se que l'escenari ha canviat.

Per bé o per mal, la Catalunya actual ja no és aquell patchwork de comtats que, a poc a poc, varen donar forma i llengua a una comunitat única, a una comunitat acollidora on tothom, vingués d'on vingués, era ben rebut.

Però la història no va ser pròdiga i, en part per les seves pròpies culpes, aquesta terra esdevingué un apèndix del que més tard seria Espanya. Ara no és el moment de furgar en les ferides del passat llunyà, però potser sí que se'n podrien treure lliçons per reconduir el present.

Durant més de 600 anys, Catalunya s'ha debilitat en un inútil pols contra qui, a través del temps i per diferents raons, ens han governat (Aragó i Castella). Què hagués passat si aquests esforços s'haguessin dedicat a l'enfortiment interior del país? Durant segles, la resta d'Espanya ha vist Catalunya com una font de problemes i els governs catalans han atiat aquesta visió; ara ens trobem en una altra d'aquestes cruïlles on és imprescindible que qui mana agafi el camí correcte i desenvolupi un full de ruta positiu per a tots els catalans.

Els enfrontaments no porten enlloc i, en una entesa, tots els participants han de cedir un xic en les seves pretensions i no enrocar-se en un inútil suïcidi.

Entre el zero i el cent quatre

Lluís Torner i Callicó. girona.

Estem just a l'inici d'un nou any, amb ?l'esperança posada en què ens pugui ?aportar alguna mena de millorament, per petit que sigui,ja que que en fa uns quants que, cada vegada, en lloc d'anar a més, anem a ?menys. De moment no comença massa bé, ja que va tenint lloc aquest contrasentit que, mentre per un costat se'ns retallen serveis i ingressos, per l'altre es preveuen augments de preus i d'alguns impostos. Tot i així, procurem d'agafar-nos a aquella dita que diu: "Bé està el que bé acaba" i com hem dit abans, esperem que acabi millor del que ha començat.

Però, bé! Anant al que diu el títol del present escrit, ens referim a una altra mena de contrastos que ens porta la vida als humans. El dia primer de cada any, a la majoria de ciutats i pobles importants es dóna un especial valor al naixement del primer infant, per consegüent, un nadó de zero anys, ?essent aquest un motiu de joiosa celebració, ja que el nounat rep la visita de les ?primeres autoritats locals, que li fan alguna mena de present, i fins els mitjans de ?comunicació se'n fan ressò. Enguany ha ?coincidit, ???gai?rebé, amb un cas contraposat, el dia abans, el darrer de l'any acomiadat, Catalunya ?perdé un reconegut i estimat personatge, el dr. Moisés Broggi, un doctor de grans ?valors, professionals, humans i ?patriòtics, que comptava 104 anys. En aquest cas, la ?notícia no fou motiu de joia, la celebració d'un ?funeral no és mai motiu d'alegria, però en aquest cas, tenint en compte la seva ?venerable edat, tot i la tristor de la pèrdua, tothom ha entès que era llei de vida, i han transformat la tristor en un motiu de lloança de les seves virtuts, atresorades ?merescudament, en el decurs de tants anys.

Per tant, per un costat, cal donar la ?felicitació i la benvinguda a tots els nadons, d'aquest primer dia de l'any. I, per l'altre ?costat, pel que fa a l'eminent personatge, tot i lamentant-ne la pèrdua, també és un ?motiu d'agraïment i felicitació, per la ingent obra que ha fet i ens ha deixat, i alhora un afectuós comiat, amb el desig que reposi en pau, tal com n'és mereixedor.