Estava escoltant la ràdio, i en un programa que es diu Noticias de España, ni més ni menys, surt el locutor i diu que el salari mínim interprofessional s'incrementarà en un 0,6%, sis dècimes de punt. Aquesta contenció en la generositat pot semblar garreperia, però es professa amb la millor intenció: "Per aturar l'erosió del poder adquisitiu dels espanyols amb menys ingressos". Encara sort, espero que no s'ho gastin en cava català. Era un 28 de desembre, dia dels Sants Innocents, quan en alguns pobles valencians celebren festes de bojos i enfarinats, suaus desacataments en els quals dóna gust prendre part, fins i tot sense motius, i data en què igualment es commemora l'aniversari del meu company de l'ànima, Pío Baroja.

El problema és que la innocència, que en els éssers amb ús de raó es diu candor, va escassa i mal repartida, per això podem escoltar, sense rebotar-nos, que "s'externalitzarà la gestió dels centres hospitalaris" en lloc de dir el que és: que els privatitzen perquè alguns col·legues facin negocis a costa de la salut de tots. El ministeri de la Veritat que, amb impecable lògica orwel·liana, és l'encarregat de colar les mentides, també diu que "hem fet els deures" o que "afrontem les reformes amb valentia" ("no com Zapatero", afegeixen a vegades), és a dir que avança el desmantellament de qualsevol aixopluc, garantia o seguretat dels que protegien les persones corrents, que són les que paguen impostos, per cert.

La indignació patriòtica de Rita Barberá davant el reportatge de la BBC en el qual es denuncien els "pelotazos", abusos i corrupteles del model espanyol, té l'avantatge, que, embolicats en banderes, ningú pensa que, encara que sigui veritat que a la premsa britànica populista li posen els nostres problemes, la BBC no és premsa groga i el que explica no és fals. No m'estranya que la gent torni al braser de carbó i que la nostra balança comercial sigui tan positiva com el 1972. També tornen els escolars d'uniforme, repentinats i separats per sexe. Segueix de ministre aquest noi gallec tan simpàtic, Pío Cabanillas? O era José Solís?