El balanç de l'any passat no és apte per a optimistes. Si algú el manifesta sincerament cara el futur, ens enganya. No és un optimista, és un il·lús. De fet, les valoracions positives ens les venen a mitjà/llarg termini, perquè, en el fons, tots estem convençuts que el temps, amb temps, ho arregla tot. O és manté aquesta esperança: no hi ha mal que cent anys duri. Ni cos que ho resisteixi.
La realitat no sols és severa. És esperpèntica. Tip de suportar el NODO de la 1, sintonitzo el 3/24 de TVRes. Mira per on! Ofereixen el publireportatge del cap de setmana: inauguració del desdoblament de l'Eix Transversal. Que curta i enganyosa és la memòria o quina santa barra té el nostre molt honorable president!: Nosaltres sols ho fem bé, els altres ho fan fatal o van tard. Exemple proper: el govern del PSC fou qui contractà i començà les obres per arreglar el nyap d'Eix Transversal que es féu governant CiU: insegur, insuficient i d'execució lentíssima. Un altre: el que ha fet de cine l'actual govern Mas és la venda de les nostres aigües perquè en 50 anys en paguem mil milions més del que costa + interessos + benefici industrial + saqueig consentit per algun comissionista públic. Acaba a cal jutge amb la Generalitat contra la mateixa Generalitat. Que aquesta història no podia acabar bé de cap de les maneres, ho assenyalava un fet obvi: l'adjudicatari no era de La Caixa. Recordem els principis ?generals de la nostra Catalunya estimada: a Déu el que és de Déu i a La Caixa tota la resta.
Queden ardents interrogants: No és clara la llei de contractes? Com és que un plec de condicions pugui ser tan ambigu i interpretable en el fonamental? En temes d'escombraries i d'aigua, s'han comprovat casos de corrupció. Ningú s'ha esmerçat que tot fos clar i transparent? Per què? Per què ha saltat Recoder?
