Cada dia resulta més angoixant i preocupant la situació que està patint el sector de l'hostalatge gironí pel latent, greu i endèmic problema que representa el fet que moltes unitats d'apartaments particulars no declarats com a turístics, és a dir no legalitzats com a indústria d'allotjament -la majoria segones residències-, són llogades descaradament pels seus propietaris i/o alguns conserges de les finques, àdhuc per una sola nit, a turistes nacionals i estrangers com si fossin habitacions d'hotel, que plegats representen una quantitat molt considerable de l'oferta, encara que difícil, per no dir impossible, de quantificar exactament.

Aquesta flagrant infracció de la legalitat no es dóna només al llarg de tota la Costa Brava sinó també, fins i tot, encara que amb menys intensitat, a les zones turístiques de l'interior de la província. S'ha arribat, en alguns casos, a què molts participants en esdeveniments esportius o culturals, totalment o parcialment sufragats amb diner públic, han estat albergats en aquest tipus d'allotjaments que podem qualificar, sense por d'exagerar, d'il·legals o clandestins. Tot això, sense que, fins al dia d'avui, ni la Direcció General de Turisme de la Generalitat, ni cap autoritat municipal hagin mogut un sol dit per eradicar-ho, sia per falta de mitjans o simplement per desídia, però mai per desconeixement del problema.

És evident que aquesta menyspreable, per il·legal, manera d'actuar perjudica d'una forma molt perniciosa la indústria hotelera, així com la d'apartaments legalitzats que, malgrat el difícil context en què desenvolupen la seva activitat atesa l'apressant crisi que està batzegant el sector, funcionen complint estrictament les normatives vigents en les seves diferents vessants com la legislació turística, fiscal, laboral, control policial de viatges, etc., sempre sota la curosa, i sovint severa, vigilància de l'administració autonòmica. Això suposa, com han vingut denunciant de forma reiterada i de totes les maneres possibles diferents associacions empresarials dels sectors afectats, un gens menyspreable i evident deteriorament de la imatge de la nostra oferta turística, atès que, dintre d'un marc d'una evident i flagrant competència deslleial, prostitueixen els preus del mercat, contractant el seus serveis a la baixa en virtut del fet que els seus costos d'explotació els resulten substancialment reduïts en comparació amb els establiments degudament legalitzats, cosa que els permet captar un determinat sector de clientela jugant amb cartes marcades.

I el que és mes greu, genera una falta total de control per part dels Mossos d'Esquadra sobre qui s'allotja en aquests habitacles i, al mateix temps, l'administració desconeix la qualitat dels serveis que aquestes empreses pirates presten als clients, les quals també s'esquitllen de tot tipus d'obligacions fiscals i laborals, i això dóna lloc a una situació totalment anormal, per no dir caòtica, dins el sector.

Penso que, atesa la greu crisi generalitzada que estem patint, de la qual no s'escapa ningú, ni tan sols el món del turisme, arribada és l'hora que, sense dilacions i amb caràcter urgent, correspon a l'actual directora General de Turisme, si és ratificada en el càrrec pel nou Conseller o el seu successor si és rellevada, col·locar l'esquella al gat, si cal amb la col·laboració dels ajuntaments afectats i també de d'altres organismes interessats en aquesta iniciativa com, per exemple, les patronals dels sector. Que posi fil a l'agulla i vagi per feina per tal d'aconseguir que tots aquells que es dediquin a allotjar turistes ho facin complint totes les normatives vigents, degudament autoritzats per l'autoritat competent i amb igualtat de condicions respecte als seus col·legues.

Eradicar aquests intrusos no solament és desitjable, sinó que és imprescindible si volem contribuir a crear una imatge de seriositat per a la Costa Brava i per al turisme gironí en general, la qual cosa tots desitgem i necessitem, encara que per aconseguir-ho s'hagi de fer servir el bisturí per extirpar les cèl·lules malignes incrustades dintre del sector que fins ara han estat gaudint impunement dels mateixos drets que els altres industrials, però escapolint-se a l'hora d'assumir les mateixes obligacions.