Tot el projecte de l'arribada de la línia del tren d'alta velocitat a la ciutat de Girona ha estat com un "coitus interruptus". Molta expectativa però no gaire res. Sí, és veritat que ja podem agafar el tren i anar amb un temps rècord a Barcelona o fins i tot a París però han quedat moltes i moltes coses pendents del projecte original. El viaducte encara està aixecat, l'estació és provisional, falta la terminal d'autobusos i tot el parc Central -una de les joies de la corona de l'etapa socialista- està empantanegat. Durant cinc anys els veïns d'aquesta zona de la ciutat i els de Sant Narcís han patit les conseqüències d'una obra d'aquesta envergadura. És lògic que hi hagi inconvenients en un projecte com aquest però el que no ho és tant, és que molts treballs encara estiguin pendents. Hi ha el perill real de que tot es quedi en una absoluta provisionalitat. I ara què fem? Ja tenim el tren però els despropòsits continuen. Des de l'acte inaugural fins a la manca d'un compromís ferm per part del Ministeri de Foment que s'acabarà el projecte. Les cares de les autoritats catalanes en la inauguració ho deien tot. I ara què?
