Si Duran i Lleida creia que el pacte amb la Fiscalia, reconeixent el finançament il·legal del seu partit a canvi de pagar 388.000 euros de responsabilitat civil, liquidaria el cas de corrupció que més malsons li ha provocat els últims quinze anys, li ha sortit el tret per la culata. I no només per l'allau de peticions de dimissió, que això podia ser tan previsible com fugaç, sinó per la inesperada reacció -també inesperada per a ell- d'alguns mitjans de comunicació. Els dos principals diaris de Barcelona, després d'ignorar dimarts la condemna en les seves portades, ahir es van veure obligats a recollir en la seva primera pàgina la reacció generada per la sentència. El madrileny ABC, habitualment amable amb Duran, ?obria la seva edició amb una foto de més de mitja pàgina del líder democristià amb la mà al coll i amb un titular contundent: "Duran tiene que irse". El diari El Mundo ha afegit Duran en el seu serial sobre la família Pujol-Ferrusola i Artur Mas. Els mitjans públics catalans no han esquivat, en aquesta ocasió, la notícia. Ni TV3, ni Catalunya Ràdio. La tertúlia d'ahir a la ràdio pública va ser gairebé monogràfica sobre Duran i Lleida. Políticament, la sentència ha arribat en el pitjor moment per a Duran. El PP, amb qui habitualment ha mantingut una cordial relació, se li ha llençat a la jugular, des de Cospedal a Sánchez-Camacho passant pel seu exhome de confiança, Josep Enric Millo, perfecte coneixedor del cas Treball. I ERC, tan indulgent amb CDC en el cas Palau, ha trobat l'excusa perfecta per intentar eliminar el que considera un obstacle en el projecte independentista. Els únics que estan a la lluna de València són els socialistes. Mentrestant, la portaveu d'UDC, Marta Llorens, fa el paper de la trista figura falsejant la realitat dels fets per salvar la cara d'un Duran que ha esperat arribar a Xile per dir el que tothom ja sabia: "No penso dimitir". Resulta curiós, fins i tot sarcàstic, que, després del reconeixement de corrupció del seu partit, es desplaci a l'altre costat de l'Atlàntic per pronunciar una conferència que porta per títol: "La economia social de mercado como respuesta humanista al poder de los mercados" en unes jornades que pretenen reflexionar sobre la vigència del pensament humanista cristià. Quan torni a Barcelona, comprovarà que el cas Treball s'ha convertit en el cas Duran.