Avui comença a Tossa la Novena. Dedicada a Sant Sebastià. També a Santa Coloma de Farners. Nou dies de preparació. És l'"entrenament" espiritual abans d'un esdeveniment viscut: el pelegrinatge. Plenament esportiu per als uns, estrictament religiós per als altres.
Hem de ser tolerants. En política i en esports, en el món empresarial i en l'econòmic, la preparació és bàsica. Sant Sebastià s'escau en diumenge. Les estadístiques hi preveuen una gran massa de seguidors. Aquest any plana en l'ambient la tristesa. En Francesc Colomer, el síndic, el qui compartia amb el rector el secret del Pelegrí, ens ha deixat sobtadament. El seu dinamisme, la seva bonhomia, farà molt present el seu record entre nosaltres.
Aquests dies són com un parèntesi. A l'espera d'acomplir el Vot, sempre antic i sempre nou. Aneu per camins i carreteres i hi trobareu colles que caminen. O bé algun atleta escadusser amb pas més apressat. La pregunta: serà el Pare Pelegrí d'enguany?
Amb la Novena, comença a Tossa el compte enrere. De què? D'un seguit d'esdeveniments que no estan escrits enlloc. És la transmissió popular. Fins les criatures saben que hi ha un secret; un dels secrets lúdicament més ben guardats al nostre Paradís Blau. El Vot del Poble.
Després de la presentació del Pare Pelegrí, comença la Missa del Cantar, ressò d'una vella litúrgia farcida de símbols. Símbols que semblen sortits dels replecs medievals de la història. Allò que podria semblar artificiós, assoleix a Tossa perfecta naturalitat. Quan despunta l'albada, ressonen pels tocoms de Vila Vella les lletanies dels sants.
La processó sembla tenir vida pròpia. Arriba a la capella del Socors enmig d'un emotiu silenci. El Pare Pelegrí, vestit color burell, bordó a la mà i barret i esclavina picallada de petxines, besa la relíquia de sant Sebastià. I, amb les darreres instruccions, rep el "durillo" i emprèn a bon pas el camí.
