Les dues setmanes que portem d'any són històriques per a les nostres comarques. L'ampliació de l'Eix Transversal a quatre carrils ha esmenat un error d'un eix de comunicació fonamental per al país. L'eix de dos carrils era un nyap, un perill per a una infraestructura que s'ha descobert com a imprescindible per a l'economia gironina, manresana i lleidatana. L'intercanvi de productes entre aquests territoris millorarà de forma notable els costos i les transaccions de moltes empreses. Nosaltres mateixos ens veiem beneficiats pel transport a Manresa, a Igualada, a Madrid, a Extremadura, a Portugal, a Galícia i al País Basc. Té la mateixa importància que la potenciació del port de Barcelona que permetrà noves rutes marítimes, millors preus de barcos, per exportar aigües enllà. La mateixa importància que tindrà l'eix ferroviari del Mediterrani quan l'estació intermodal de Vilamalla ens permeti posar contenidors als vagons per anar nord amunt. Per tant l'eix transversal en tota la seva plenitud de funcionament esdevindrà un impulsor de l'economia de la Garrotxa, del Pla de l'Estany, del Gironès i de la Selva. Benvingut sigui en aquest moment on fan falta tants impulsos a l'economia.

L'altre fet important ha passat aquesta setmana amb la inauguració del TAV de Figueres i Girona a Madrid. La connexió en alta velocitat entre Girona i Barcelona és per si mateix un fet important. És important per poder anar a l'aeroport de Barcelona sense haver de travessar la ciutat en cotxe, és bàsic per poder anar a treballar a Barcelona en un temps i preu assequibles, per poder anar a Madrid en 4 hores en un tren on es pot treballar, menjar, dormir, llegir el diari o escoltar música... és un gran avenç. Captar turistes de Madrid i Saragossa és bo per a Girona i per a tot el territori, augmentar els congressos que es fan a Girona sempre és bo. I, si en el futur, podem fer passar les mercaderies per la mateixa via, fent més barat el transport internacional cap a Europa, millor que millor. El mes de març hi ha a Barcelona un congrés i una fira internacional de tissú; el tren d'alta velocitat ens permetrà fer venir clients internacionals a visitar la fàbrica d'una forma elegant i moderna portant els visitants en TAV fins a 20 minuts de la fàbrica, a Vilafant. És un exemple del potencial del TAV.

La importància de la inauguració ha passat gairebé desapercebuda per la població, sense la passió que hauria d'haver estat, amb una actitud de ni fu ni fa. És la conseqüència d'anys d'espera, de promeses incomplertes, de retards inexplicables, de projectes mal resolts... A Madrid no han entès que a Girona no hi hagués hagut coets ni música durant la inauguració, fins ael punt que no hi va haver ni les gràcies. No ho poden entendre perquè la seva actitud no els permet. No entenen que la gent s'hagi cansat d'esperar 25 anys el tren d'alta velocitat, una idea que va néixer en aquest eix Barcelona-Girona-frontera francesa. No entenen que la ciutat de Girona ha estat 5 anys de potes enlaire sense haver acabat el projecte, que el TAV anava de la mà del soterrament del tren convencional i de l'enderroc del viaducte que parteix la ciutat i que ara es deixa tal com està. No entenen que el territori està afectat per una N-2 col·lapsada, amb un número inaguantable de morts per accident cada any i que ha d'escoltar ara sí, ara no, ara engego, ara aturo, per a tots els projectes d'ampliació, que veu com a Espanya s'inverteix en altres vies de menys circulació que les d'aquí. No entenen que el territori espera la transformació del TAV en eix de mercaderies per connectar el port de Barcelona i les nostres comarques amb Europa amb contenidors ferroviaris i que l'espera es fa en aquests moments eterna. No entenen que aquí no es comprèn com es pot invertir en altres llocs del territori on no és urgent pel desenvolupament de l'economia a canvi de no fer les inversions que nosaltres considerem com a elementals. En fi, no entenen que aquí no els donem les gràcies per uns projectes que surten dels nostres diners i que no tornen en la mateixa proporció en què paguem, cosa que ens fa sentir espoliats.

Per tot plegat Maria Dolores Cospedal, secretària del PP, va arribar a dir que l'actitud del president Artur Mas fou roí, vil, baixa, menyspreable, amb mala fe, mesquí, petita, fora de lloc, humil, amb mala intenció, que es resisteix a gastar, que escatima diners... Li ho fa dir la seva visió d'una Espanya esclavitzada, colonitzada, on cada subjecte que la compon ha de donar les gràcies per a qualsevol acció, sigui derivada d'un dret o no. Et dono una línia de TAV en 20 anys, te n'escatimo quatre cada any i m'has d'estar agraït, vet aquí el raonament.

Precisament la conseqüència més important de la inauguració de la connexió ferroviària d'Espanya amb França serà l'entrada d'aquí a un any de la companyia de trens francesa SNCF. Aquesta entrada pot modernitzar definitivament el transport ferroviari a la península ibèrica, aportant maneres d'entendre el transport amb un millor cost i amb una visió més àmplia de la població que en pot fer ús, lluny de la idea de luxe de l'AVE que té Renfe de l'alta velocitat. L'SNCF ens pot apropar més a Europa i allunyar d'Espanya, encara que sigui de forma conceptual.

No és Catalunya la que és roïna, és el poder central espanyol amb el seu sentit de la infraestructura com una almoina, mai associada a un dret derivat d'un pagament previ. Meva i només meva, l'actitud d'Espanya amb Catalunya és d'abús, colonial i immensament roïna. Vaja si ho és. Tenen una bena als ulls que no els deixa veure res.